El Teatre grec
Páginas: 5 (1183 palabras)
Publicado: 15 de noviembre de 2013
EL TEATRE
Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs
El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:
La graderia, on seien els espectadors
L'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de
L'escenari: una plataforma onactuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena).
Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. També aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.
L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenirsemicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, teniatres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.
Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.
A Roma el més important va ser elde Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mérida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.
Les representacions que tenien lloc en el teatre competien en desavantage amb els jocs de circ i d'amfiteatre com a espectacle programat per a alguns dels festivalsreligiosos anuals. N'eren els més importants els Ludi Megalenses (4-10 d'abril), en honor de Cíbele; els Ludi Apollinares (6-13 de juliol), consagrats a Apol.lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. A les representacions d'aquestes festivitats se n'hi afegien altres d'extraordinàries en ocasions com els triomfs militars o els funerals d'algun personatge notable. Els edils eren elsencarregats a Roma d'organitzar els espectacles. Contractaven una companyia teatral (grex) i el seu director (dominus), que no solament dirigia sinó que també actuava, comprava la peça al poeta.
El número d'actores o histriones eren cinc o més. Els actors professionals estaven socialment mal considerats, almenys durant la República, de manera que no podien ser ciutadans com ho eren a Atenes, sinóesclaus o lliberts. En època de l'Imperi, en canvi, els actors famosos van convertir-se en estrelles fins a l'extrem que alguns membres de l'alta societat, com l'emperador Neró, van caure en la temptació d'actuar.
No hi havia actrius, excepte en el mim, i els papers femenins els representaven homes, incongruència dissimulada per les màscares (personae) que duien, i per la indumentària, que, segonsel personatge, corresponia a uns estereotips. La vestimenta podia ser la túnica grega (pallium) en aquelles obres amb l'acció situada a Grècia, o la túnica i toga romanes en les obres de tema romà. Els actors duien també unes sabates especials, amb talons alts per a la tragèdia (coturnus), i una sandàlia oberta anomenada soccus per a la comèdia.
El teatre llatí era gairebé sempre en vers i hitenia un lloc important la música, escrita per un compositor diferent de l'autor. Hi havia abundants escenes cantades (cantica) entre diversos personatges o en solitari amb acompanyament de flauta. Per això cada companyia incloïa un o més cantors que executaven els cantica mentre els actors feien en silenci els gestos adequats.
ELS GÈNERES TEATRALS
El teatre literari llatí va...
Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs
El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:
La graderia, on seien els espectadors
L'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de
L'escenari: una plataforma onactuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena).
Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. També aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia.
L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenirsemicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, teniatres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.
Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.
A Roma el més important va ser elde Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mérida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.
Les representacions que tenien lloc en el teatre competien en desavantage amb els jocs de circ i d'amfiteatre com a espectacle programat per a alguns dels festivalsreligiosos anuals. N'eren els més importants els Ludi Megalenses (4-10 d'abril), en honor de Cíbele; els Ludi Apollinares (6-13 de juliol), consagrats a Apol.lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. A les representacions d'aquestes festivitats se n'hi afegien altres d'extraordinàries en ocasions com els triomfs militars o els funerals d'algun personatge notable. Els edils eren elsencarregats a Roma d'organitzar els espectacles. Contractaven una companyia teatral (grex) i el seu director (dominus), que no solament dirigia sinó que també actuava, comprava la peça al poeta.
El número d'actores o histriones eren cinc o més. Els actors professionals estaven socialment mal considerats, almenys durant la República, de manera que no podien ser ciutadans com ho eren a Atenes, sinóesclaus o lliberts. En època de l'Imperi, en canvi, els actors famosos van convertir-se en estrelles fins a l'extrem que alguns membres de l'alta societat, com l'emperador Neró, van caure en la temptació d'actuar.
No hi havia actrius, excepte en el mim, i els papers femenins els representaven homes, incongruència dissimulada per les màscares (personae) que duien, i per la indumentària, que, segonsel personatge, corresponia a uns estereotips. La vestimenta podia ser la túnica grega (pallium) en aquelles obres amb l'acció situada a Grècia, o la túnica i toga romanes en les obres de tema romà. Els actors duien també unes sabates especials, amb talons alts per a la tragèdia (coturnus), i una sandàlia oberta anomenada soccus per a la comèdia.
El teatre llatí era gairebé sempre en vers i hitenia un lloc important la música, escrita per un compositor diferent de l'autor. Hi havia abundants escenes cantades (cantica) entre diversos personatges o en solitari amb acompanyament de flauta. Per això cada companyia incloïa un o més cantors que executaven els cantica mentre els actors feien en silenci els gestos adequats.
ELS GÈNERES TEATRALS
El teatre literari llatí va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.