El teatre grec

RELACIÓ ENTRE TEATRE I CIUTAT (POLIS) A L'ANTIGA GRÈCIA:
El teatre, ràpidament, per als dirigents de diferents polis i, especialment, Atenes, es converteix en quelcom més que un simple manerad'entreteniment i ritual. El teatre adquireix tints pedagògics buscant educar la ciutadania en el nou paradigma sociopolític, a més d'enorgullir al ciutadà grec per la seva manera de govern davant lescrítiques de forces estrangeres com els perses. Gairebé podríem afirmar que el teatre va significar per als grecs el que un ministeri de cultura a les nostres societats modernes.

Però és en l'època dela Grècia Clàssica, i en concret en el temps de l'estadista Pèricles, quan el Teatre cobra una gran importància per difondre valors democràtics essencials com la «isonomia», igualtat davant la llei, i«parresía», llibertat d'expressió.
TRAGÈDIA:
La tragèdia grega és un gènere teatral originari de l'Antiga Grècia. Inspirat en els ritus i representacions sagrades que es feien a Grècia i Àsia Menor,aconsegueix el seu apogeu en l'Atenes del segle V a.C. Arriba sense grans modificacions fins al Romanticisme, època en la qual s'obre la discussió sobre els gèneres literaris, molt més del que ho vafer durant el Renaixement.
A l'edat mitjana, quan se sabia poc o gens del gènere, el terme assumeix el significat de " obra d'estil tràgic", i estil tràgic esdevé en un sinònim bastant genèric depoesia o estil il•lustre, com De vulgari eloquentia, de Dante Alighieri.

L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personatge important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de l'èpica,és a dir el mite, però des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenvolupa significats totalment nous: el mythos (μύθος) es fon amb l'acció, és a dir, amb la representació directa(δρᾶμα, drama). On el públic veu amb els seus propis ulls personatges que apareixen com a entitats diferents que actuen en forma independent, l'escena ( σκηνή ), proveït cadascun, de la seva pròpia...