El temps de fuig

es una llastima que ens hagim de morir, per que cada vegada estic mes convençuda que amb l'edat millorem. el xassis no, pero el motor, que es el esperit, amb els anyscada vegada mes fi. els xinesos respecten els seus ancians i els escolten amb veneracio; a la nostre cultura, en canvi, trobem totes les gracies a la juventud, fins un puntque s'integrem persones d'una certa edad en algun proyecte ens poden titllar de conservadors i no arriscar. Gent gran fora! S'ha de renovar! pero-oh paradoxes!- resulta queels qui a Europa posen ara mateix una mica de llum en aquest dies foscos que vivim son els savis seniors. No parlo de la crissis economica, parlo d'estar adormit, tocanta anestèsiat. Zygmunt Bauman te 86 anys i ens avisa que ens fan creure que tot es facil i es pot aconseguir el que sigui sense cap esforç, i no es veritat; Neil Postmanens alertava del perill de no preservar als nostre infants; Stephane Hessel 94 anys ens convida a la joventud a la insurreccio pacifica, a treure la mandra de sobre i arevel.lar-se. I a cas nostre tenim tants motius per revel.lar-nos, els grans i els joves! A veure si li fem cas i ens despertem d'una vegada: ens ho diu un autenticsupervivent.
hi va haver un temps que la poesia ens despertaba els sentits. per la mainada, la poesia, com les matematiques, no te bona fama. per resoldre un problema i per lleguirun poema s'ha de pensar, interpretar , i aixo costa. Als grups de lectura que es fan a les biblioteques tambe es molt estrany que es llegeixi poesia. I val tant lapena!.La mes sezilla forma de participar es la treura un poema i lleguir-lo a casa amb la familia. Ja vereu com ens escolten.Despres d'aixo tots estarem mes desperts....