El velo elgido

|
El velo elegido
|
|

|

*

1- FIXA TÉCNICA DEL LLIBRE

Títol: El velo elegido
Autores: Lena DE Botton

Pagines: 158
Editorial: El Roure
Any d’edició: 2004

2- JUSTIFICACIÓ DEL INTERÉS DEL LLLIBRE Y CONTENGUTS RELEVANTS
Si algú m’hauria preguntat per la idea principal d’aquest llibre, la meva resposta podria ser que es tracte d’una reflexió profunda ialternativa al discurs ja existint dins del feminisme.
Una reflexió, que tractant el tema del mocador que porten les dones musulmanes , advoca per sumar els esforços i les veus de les dones per conquerir els seus drets més allà d’una religió, una cultura i menys una manera de vestir. Una reflexió que crida a superar el primer feminisme i defensa el dret de totes les dones a la igualtat dediferencies i a decidir sobre elles mateixes, sense la tutela ni dels homes ni d’altres dones.

Les autores, en un primer lloc han manifestat la seva posició en relació a la indumentària de les dones musulmanes, sobretot, en el que té a veure amb el mocador, aquesta peça, que en els últims anys, ha donat per parlar i han sortit al seu voltant tota mena d’opinions. Les autores han volgut deixar clar que “la decisión de usar el Hijab no implica pasividad ni opresión cuando és el fruto de reflexión madura en vez de una imposición” . Per les autores, els que advoquen per la prohibició del hijab islàmic estan en el mateix bàndol que aquells que, en altres indrets del món, obliguen a les dones a portar-lo
El tema del mocador, en la opinió de les autores no deixa de ser una altre episodi en lahistoria del control de l’aparença de la dona, sense comptar amb la opinió d’aquelles que el porten. A més s’ha fet una visió simplista sobre aquest, fins el punt que dona la sensació que només hi ha dones submises que el porten i dones lliures que el rebutgen, quan un visió més profunda demostra que el mocador pot tenir molts significats que van des de la dona musulmana que no el porta fins a la donaque està obligada a portar-lo, passant per la que el fa utilitzar com una manera de reivindicar la seva identitat o, simplement, perquè forma part de la seva educació.

Diuen les autores que el hijab ha estat sempre un tema de debat entre l’occident i el mon islàmic, un debat que ha donat lloc a moltes interpretacions sobre el hijab i es pregunten “ en todo este debate, qué papel tiene el hijabrealmente?, es el resultado (como sostienen a menudo) de una desigualdad intrínseca del Islam? o es un paso más en unas relaciones históricas y culturales marcadas por la incomprensión y el rechazo? Problematizar el hijab es una excusa para crear una jerarquía entre culturas donde unas son “avanzadas” y otras “atrasadas ¿”

Les autores han resposts a aquestes i altres preguntes amb arguments ihan tret les següents conclusions:
* La mirada de l’occident cap a l’ Islam esta marcada per la diferencia, prejudicis i falta de diàleg, aquest prejudicis estan ara dirigits cap als immigrants i n’és la principal víctima la dona.
* Amb l’excusa de defensar el dret de la dona, alguns sectors politics estan fomentant un discurs racista servint del hijab per agredir els immigrants, homes idones.
* Amb el nom d’una modernitat falsa, marcada pel la superioritat i el pensament únic, els sectors anti-hijab acusen a les dones musulmanes de submises i ignorants, sense tenir en compte ni la seva identitat ni la seva voluntat, i menys la seva veu com a ciutadanes, duen les autores que “ Cuando el estado reduce la condición de ciudadanía a una sola clase de persones, según su origen o sufe, el precio para formar parte de esta sociedad se hace muy alto”
* Des de una interpretació subjectiva i homogeneïtzadora de l’estat laic, es nega la pluralitat i la igualtat a la diferencia per fer invisibles les minories incomodes, les paraules ‘d’un director d’un institut francès, citades en el llibre ho deixen clar quan aquest diu “no veo porque tengo que prohibir el velo y admitir...