El Violí D'Auschwitz

I
Uns músics van tocar a la ciutat de Cracòvia, i després es van quedar a escoltar a una orquestra. El narrador es va fixar en la violinista que feia de solista i, sobretot, en el seu violí, era una dona gran, amb molta afinació. No sabia quin tipus de violí era aquell, i a l'endemà, decidit s'ho va preguntar. Se'l va deixar provar, i li va dir, que sent tan bó, no l'extranyava que no es volguésdesprendre per res del món d'aquell violí. Ella, a més, li va dir que era l'únic record que li quedava de la seva família, que se l'havia fet el seu oncle Daniel amb les mides de Stradivarius, i com que va posar una cara trista, no va seguir parlant d'aquest tema. La Regina el va convidar a casa seva i van estar parlant de música, després van acabar tocant. Els dos músics que acompanyen elnarrador, l'esperaven a l'hotel, però abans de marxar, va invitar la Regina a sopar l'endemà a l'hotel. Al acabar de sopar tots quatre, la Gerda li va donar unes fotocòpies de part de la Regina, i els va explicar la historia de la família de la Regina. La gira del trio s'acabava, faltava només un concert a Varsòvia. Quan era a l'aeroport, es va llegir les fotocòpies de la Regina i li va semblar moltinteressants. Estava tant capficat en la historia que ni va sentir el vol. Era la historia del violí de seva amiga Regina, una historia que mai podria oblidar.
II
En aquest capítol comença l'historia de l'oncle de la Regina, en Daniel. Va sortir de la cel•la d'arrest, quan ja havien passat quatre dies.El seu únic delicte havia estat dormir-se i no sortir a l'hora un d'aquells matins. A més, com acàstig el van fuetejar.Entre els presos més antics, es parlava de altres camps encara pitjors i d'altres que n'eren el paradís, on donaven suplement de menjar i no maltractaven a ningú. En Daniel, però, no volia fer-se il•lusions, no volia pensar en això, tenia que concentrar-se en la seva feina i avui li costava. La jornada laboral variava segons on i quan treballava, el menjar també era el justper sobreviure, i la llitera del barracot, que era insuportable, era tova comparada amb la cel•la de càstigs.El segon dia de feina després de la sortida de la cel•la de càstig arribà molt cansat al barracot. Es va sorprendre al veure arribar nous obrers. Coneixia a un mecànic que vivia al mateix carrer.Era quasi un amic i li duia notícies de l'Eva. Va explicar-li que l'Eva estava força bé, i que laseva neboda, la Regina, segurament es salvaria, perquè l'havia acollida un músic alemany dels Sudets, client d'en Daniel.
III
En Daniel diu que ja havien acabat l'hivernacle i la seva feina de la prestatgeria també. Finalment van enviar als quatre treballadors de l'hivernacle al taller.Van manar en Daniel a que anés a casa de l'Sturmbannführer. Quan era allí es va adonar de que s'estavacelebrant una festa, però continuaven treballant.De sobte, va escoltar un soroll i uns crits. Va entrar a veure que passava i aviat es va adonar de que havia interromput la festa, va veure el violí que tocava i la cara d'espant d'un dels músics, Bronislaw, ja que el violí sonava malament i el més probable es que el castiguessin.Daniel s'adreçà al comandant i li digué que la culpa no era del músic, sinódel violí que tenia una esquerda, i que ell el podia arreglar.El comandant va escriure en un paper. Les SS van acompanyar al violer a fora, i li van dir que si el violí estava arreglat a la matinada següent, el comandant li perdonaria el càstig.En Daniel s'hi va passar tota la nit treballant, el vigilant que hi havia es va dormir aviat. Al matí següent, el vigilant va dir que anés a casa delcomandant.El comandant li va dir que el violí estava bé i que tornés al treball. Abans però, va dir ben alt al seu ajudant que havia castigat al violinista, perquè en Daniel ho escoltés.L'endemà, al vespre, hi havia novetats, però en Daniel no les volia sentir, perquè sabia que eren males noticies i el desvetllarien, i ell havia de descansar.Al matí següent, en Freund, el mecànic li va explicar les...