Electrocardiograma

Electrocardiografia
L’electrograma registra els impulsos elèctrics que estimulen el cor i produeixen la seva contracció.
L'ECG consta de 12 derivacions diferents:
* 6 derivacions de membres: I, II, III, AVR, AVL, AVF
Les sis derivacions, I, II, III, AVR, AVL i AVF, s’uneixen per a formar sis línies de referència que es creuen en el mateix punt, i es troben en un mateix plànol del tòraxdel pacient. Aquest plànol en el tòrax de la persona s’anomena plànol frontal del tòrax.
* 6 derivacions precordials: V1, V2, V3, V4, V5, V6
Les derivacions precordials es projecten a través del nòdul AV fins l’esquena de la persona, que constitueix l’extrem negatiu de cada derivació precordial. Aquest plànol divideix el cos en meitats superior i inferior, i s’anomena plànol horitzontal deltòrax.
-------------------------------------------------
Cada derivació de membres pren un registre des de diferents angles; per tant, cada derivació és un aspecte diferent de la mateixa activitat cardíaca. Per tant l'ECG registra la mateixa activitat cardíaca en cada derivació. El fet d'observar el cor des de diferents angles ens dona més informació.
6 derivacions precordials - de V1 a V6,mesuren l'activitat elèctrica de les parets anterior, posterior i lateral, i registren les forces cardíaques en el pla horitzontal.
Donat que les derivacions de l'ECG registren les forces elèctriques des de diferents localitzacions, el traçat d'un impuls únic té aspecte diferent des de cada una d'elles.
El control continuat, batec a batec, s'aconsegueix connectant a un oscil·loscopi bé una de lesderivacions de les extremitats bipolars o bé una derivació precordial modificada (DPM). La DPM es crea col·locant un elèctrode positiu en la posició de V1 i l’elèctrode negatiu en la part superior esquerre del tòrax. La derivació seleccionada depèn de l'aspecte de l'ECG controlat. Per exemple, sovint s'utilitza la derivació II perquè produeix traçats clars de la ona P i dels complexes QRS. Però, esprefereix una derivació precordial modificada quan s'intenta diferenciar entre les contraccions ventriculars prematures esquerra i dreta.
FISTERRA - Aplique la pasta conductora en el electrodo y coloque cada uno de ellos en el área torácica correspondiente:
 V1.  Cuarto espacio intercostal derecho, junto al esternón.
V2.  Cuarto espacio intercostal izquierdo, junto al esternón.
V3.  En unlugar equidistante entre V2 y V4 (a mitad del camino de la línea que une ambas derivaciones).
V4.  Quinto espacio intercostal izquierdo, en la línea medioclavicular.
V5.  Quinto espacio intercostal izquierdo, en la línea axilar anterior.
-------------------------------------------------
V6.  Quinto espacio intercostal izquierdo, en la línea axilar media.
Fonaments
Polarització - cèl·lulamiocàrdica en repòs (càrrega negativa).
Despolarització - estimulació elèctrica del miocardi, per què les cèl·lules al carregar-se positivament es contraguin. La despolarització és una ona progressiva de càrregues positives dintre de les cèl·lules. Cada cèl·lula despolaritzada propaga aquest estímul a les seves cèl·lules veïnes, de tal manera que una ona de despolarització s’expandeix per tot elmiocardi, fent que aquest es contragui.
Repolarització - les cèl·lules del miocardi recuperen la seva càrrega negativa.
Durant la repolarització el cor no presenta cap moviment, és un fenomen estrictament elèctric.
El cor es recorregut per una ona progressiva d'estimulació: - despolarització - que produeix contracció del miocardi.
Fisiològicament, el cicle cardíac comprèn:
- la contraccióde les aurícules - sístole auricular
- la contracció dels ventricles - sístole ventricular
-------------------------------------------------
- i la fase de recuperació o repòs entre batecs – diàstole
Les diferents ones de l'ECG es descriuen per les lletres P, Q, R, S, T i U.
* Ona P - activació de les aurícules: despolarització auricular. L'estímul elèctric que neix en el node sinusal...