Elogi De L'aigua!

Esquema—resum de L’Utilitarisme (cap. I-IV) de J.S. Mill
És un tractat de filosofia moral, la seva darrera obra important publicada el 1861, just abans de Contra la subjecció de les dones. Mill fa una reinterpretació de l’utilitarisme clàssic de Bentham i una defensa d’aquesta teoria ètica -molt en sintonia amb la d’Aristòtil, Epicur i Hume- davant dels seus crítics, per exemple d’aquells quedefensen posicions kantianes. Cap I. Consideracions generals Els objectius principals de l’obra són dos: - Proposar un criteri moral: una regla o norma que permeti discriminar les accions bones de les dolentes i que ens digui perquè ho són. El criteri moral defensat per Mill serà el principi d’utilitat de Bentham: “la major felicitat per al major nombre de persones” - Donar-ne proves: “per què esticobligat a promoure la felicitat general?” Mill descarta una sèrie de teories ètiques perquè no ens donen un criteri moral clar, descarta també l’ètica kantiana: l’imperatiu categòric (“actua segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui principi d’una legislació universal”) estableix certament un criteri moral però té conseqüències aberrants. Cap II. Què és l’utilitarisme? Coincidènciesamb l’utilitarisme clàssic: -“L’utilitarisme és el credo que posa com a fonament de la moral la utilitat o el principi de la major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat” -Hedonisme: “per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat dolori privació de plaer”, de manera que el plaer és bo per si mateix i el dolor és dolent. Aquesta és una concepció hedonista de la felicitat (Epicur) Correccions respecte de l’utilitarisme clàssic: -Concepció qualitativa i no quantitativa dels plaers: hi ha diferències qualitatives entre els plaers, els plaers de l’enteniment, la imaginació, l’art, els sentiments morals cap al proïsme, … sónintrínsecament superiors als plaers sensuals perquè no aporten mera satisfacció (content) sinó felicitat o autorealització (happiness), qui els ha conegut no hi renuncia voluntàriament perquè “li semblaria descendir a un nivell d’existència inferior”. “És millor ser un ser humà insatisfet que un porc satisfet, millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet” -Principi d’imparcialitat: “lafelicitat que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella”. És a dir, es tracta de posar la felicitat general com a criteri moral de l’acció de l’individu, de manera que es pressuposa que la felicitat de molts és millor que la d’un de sol i que cal decidir aplicant un criteri imparcial on la meva felicitatval igual que la dels altres. Mill està convençut que l’educació pot arribar a modelar el caràcter dels individus de manera que aquests siguin capaços de trobar l’harmonia o equilibri entre la promoció de la felicitat pròpia i la col·lectiva. Respostes a algunes objeccions: -La felicitat és assolible

-L’utilitarisme no exclou l’autosacrifici, s’hi pot trobar un plaer també -L’ideal utilitaristano és massa elevat per a la humanitat -L’utilitarista no jutja fredament els actes, però considera els seus efectes -L’utilitarisme i la religió són compatibles -L’utilitarisme no és egoista o individualista perquè defensa la major felicitat per al major nombre Cap III. Sobre la sanció última del principi d’utilitat Resposta a la pregunta “per què estic obligat a promoure la felicitat general?”L’acció moral es basa en dos tipus de sancions o motivacions: - Externes: premis i càstigs provinents de la religió o de la societat. Reforcen la moralitat però en realitat no obliguen. - Internes: el deure o consciència moral, una mena de sentiment social o de simpatia pels altres (Hume). Segons Mill el deure o consciència moral no és innat ni transcendent (contra Kant) sinó que es basa en una...