Els Castellvell
Páginas: 52 (12822 palabras)
Publicado: 8 de diciembre de 2014
.
Blasón de Guillem de Castellbell, según el manuscrito Ms B-87. S. XVIII.
Escut d'armes de la casa d'Entença
http://www.castellviderosanes.cat/public/c.php?CODI=992&
Baronia de Castellvell
Els primers senyors de la baronia de Castellvell es presenten obscurs per manca de documentació concreta. Els hem de cercar en els avantpassats de Guillem I de Castellvell trets de l'estudi realitzatper Blanca Garí i Albert Benet.
Els pares de Guillem I foren Unifred Amat i Riquilda (provablement filla de Galí de Sant Martí) i els pares d'Unifred Amat: Sendred i Truitelda (Sendred era fill de l'abat d'Arles, germà del comte Guifré I, el Pelós). El germà d'Unifred Amat era Ènnec, dit Bonfill, de Gelida.
El llinatge dels Castellvell ens dóna una procedència comtal (cal comptar els enllaçosmatrimonials) com així passa amb altres llinatges importants (els Cervelló, els Castellet) en terres del Penedès o properes.
El primer senyor de la baronia és Guillem I de Castellvell (és el primer que usa com a cognom Castellvell) que ja apareix en documents que no ofereixen dubtes. Caldria, però, comptar amb els que acabem de citar.
La baronia de Castellvell estava formada pels municipisacutals de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l'Alt Penedès. Hom no coneix quin d'aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a lesmans de Guillem (I) de Castellvell (a 1011´ ´ d 1041), fill d'Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda; fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l'aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027). Es va casar amb Adelaida, filla d'Ermemir.
El 1044, el patrimoni s'estenia desdels límits dels comtats d'Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona. El seu fill, Ramon (I) de Castellvell (que, en testar el 1058, posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní), abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill deCastellvell, que no tingué descendència: l'alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca) passà al fill Pere de Castellvell.
Castellvell de Rosanes romangué a mans del primogènit Guillem (III) de Castellvell i d'un altre fill (potser Arbert (I) de Castellvell, dit sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca). De fet aquests dos germans actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). Ala mort de Guillem (III) (1126), la baronia passà al seu fill Guillem (IV) de Castellvell, que es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) de Castellvell en l'expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida.
El 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la reina Peronella.El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell, i a aquest, Arbert (III) de Castellvell, que governà la baronia fins el 1205, que passà a la seva germana Guillema de Castellvell. Els dominis de la família comprenien, al s XII, moltes possessions que no eren feu alodial. Així, per exemple, tenia pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona el castell Vell vescomtal de la ciutat i,també, Castellbell, al peu de Montserrat. Sembla que al s XIII les preferències de la família se centraren entorn de Castellví de la Marca, on Guillema fixà la seva residència. Casada en primeres núpcies amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn, en morir, el 1228, la baronia passà al seu fill Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i restà en aquesta família durant tres generacions fins...
Blasón de Guillem de Castellbell, según el manuscrito Ms B-87. S. XVIII.
Escut d'armes de la casa d'Entença
http://www.castellviderosanes.cat/public/c.php?CODI=992&
Baronia de Castellvell
Els primers senyors de la baronia de Castellvell es presenten obscurs per manca de documentació concreta. Els hem de cercar en els avantpassats de Guillem I de Castellvell trets de l'estudi realitzatper Blanca Garí i Albert Benet.
Els pares de Guillem I foren Unifred Amat i Riquilda (provablement filla de Galí de Sant Martí) i els pares d'Unifred Amat: Sendred i Truitelda (Sendred era fill de l'abat d'Arles, germà del comte Guifré I, el Pelós). El germà d'Unifred Amat era Ènnec, dit Bonfill, de Gelida.
El llinatge dels Castellvell ens dóna una procedència comtal (cal comptar els enllaçosmatrimonials) com així passa amb altres llinatges importants (els Cervelló, els Castellet) en terres del Penedès o properes.
El primer senyor de la baronia és Guillem I de Castellvell (és el primer que usa com a cognom Castellvell) que ja apareix en documents que no ofereixen dubtes. Caldria, però, comptar amb els que acabem de citar.
La baronia de Castellvell estava formada pels municipisacutals de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l'Alt Penedès. Hom no coneix quin d'aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a lesmans de Guillem (I) de Castellvell (a 1011´ ´ d 1041), fill d'Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda; fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l'aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027). Es va casar amb Adelaida, filla d'Ermemir.
El 1044, el patrimoni s'estenia desdels límits dels comtats d'Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona. El seu fill, Ramon (I) de Castellvell (que, en testar el 1058, posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní), abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill deCastellvell, que no tingué descendència: l'alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca) passà al fill Pere de Castellvell.
Castellvell de Rosanes romangué a mans del primogènit Guillem (III) de Castellvell i d'un altre fill (potser Arbert (I) de Castellvell, dit sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca). De fet aquests dos germans actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). Ala mort de Guillem (III) (1126), la baronia passà al seu fill Guillem (IV) de Castellvell, que es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) de Castellvell en l'expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida.
El 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la reina Peronella.El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell, i a aquest, Arbert (III) de Castellvell, que governà la baronia fins el 1205, que passà a la seva germana Guillema de Castellvell. Els dominis de la família comprenien, al s XII, moltes possessions que no eren feu alodial. Així, per exemple, tenia pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona el castell Vell vescomtal de la ciutat i,també, Castellbell, al peu de Montserrat. Sembla que al s XIII les preferències de la família se centraren entorn de Castellví de la Marca, on Guillema fixà la seva residència. Casada en primeres núpcies amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn, en morir, el 1228, la baronia passà al seu fill Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i restà en aquesta família durant tres generacions fins...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.