Els presocràtics

Es dóna el nom de presocràtics al conjunt de filòsofs grecs anteriors a l’arribada de
Sócrates. Aquests autors es poden agrupar segons l’escola de pensament de la qual
formaven part, segons la seva procedència o segons la naturalesa de les seves teories.
Així doncs, dins dels presocràtics trobem els milesis, els pitagòrics, els eléates, els
pluralistes...
La característica comunad’aquests autors és el seu hilozoïsme, és a dir interès per
conèixer la naturalesa. És per això que també són anomenats “els físics” (de physis,
“naturalesa” en grec). Aquests primers filòsofs:
1.- Observen els fenòmens naturals i els volen comprendre racionalment. Això (a) els
porta a assumir la presència contínua de canvis, de moviment i per tant (b) posa en
dubte el concepte de realitat, quesembla ser quelcom en constant canvi, més difícil
de discernir.
2.- Davant d’això, els primers filòsofs (c) cerquen algun element últim que romangui
enfront del món canviant. Aquest element es considera que (d) es pot conèixer
veritablement, (e) és el primer principi de tota la resta, és a dir que fonamenta totes
les altres coses, (f) s’identifica amb l’autèntica realitat. Aquest primerprincipi
s’anomena arkhé.
En el naixement de la filosofia ja s’hi troben dues qüestions fonamentals referents al
coneixement que trobarem posteriorment: en primer lloc, el problema del moviment, del
canvi, i derivada d’aquest, la distinció entre aparença i ésser; allò que les coses semblen ser
i allò que realment són.
Sembla que els presocràtics es facin aquestes dues preguntes:
- Si elmón que percebo és tan canviant, com puc conèixer alguna cosa? (coneixement =
estable, permanent, durador. Realitats estables).
- A la naturalesa veig moltes coses aparents. Només l’autèntica realitat és cognoscible. Però
com puc conèixer l’autèntica realitat? En què consisteix?
A aquestes preguntes s’hi pot respondre des del monisme o des del pluralisme. Pels monistes,
l’autèntica realitatserà un primer principi de totes les coses que anomenaran arkhé. És a dir,
una sola entitat respon o fonamenta tota la resta. Pels filòsofs pluralistes, en canvi, no hi ha
un únic arkhé sinó varis. La realitat es fonamenta en múltiples entitats.

Els filòsofs presocràtics
ELS JONIS
Tales de Milet (-624/-546)
•Iniciador de la investigació filosòfica
•Recerca dels primers principis de lanaturalesa (physis)
•L’aigua com a arkhé (fruit de les observacions)
•Monisme

Anaximandre (-610/-545)
•El primer filòsof de qui sabem que va escriure un llibre (Periphiseos)
•L’arkhé entès com l’apeiron (allò indeterminat): principi metafísic abstracte
•L’apeiron és immaterial, etern i immutable

Anaxímenes (-585/-524)
•L’arkhé entès com l’aire
•Tot sorgeix de l’aire mitjançantprocessos de condensació i rarefacció

ELS ITÀLICS
Pitàgores i l’escola pitagòrica (-572/-496)
A mig camí entre una secta religiosa i una escola de pensament.
Gran influència sobre Plató i el pensament racionalista.
•Contingut místico-religiós:
Concepció dualista de l’ésser humà
Transmigració de les ànimes (orfisme)
•Contingut filosòfic:
L’arkhé són els nombres de l'1 al 10 (aritmosofia)Pitàgores donà nom a un famós teorema de geometria: en un triangle rectangle,
el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma del quadrat dels catets.

Els pitagòrics tenen un triple interès:
1.- Científic: El coneixement autèntic de la realitat és el de les relacions matemàtiques que la fonamenten i ordenen.
2.- Ètic: Cal purificar l’ànima mitjançant el coneixement i la vida ascètica. L’ànimaretorna en reencarnacions fins que es purifica completament gràcies al coneixement de l’ordre matemàtic de l’univers. És gràcies a l’ànima que els éssers humans podem conèixer la realitat matemàtica del món, no gràcies als sentits.
3.- Polític: L'organització de la vida humana ha de ser adient amb l’ordre harmònic dels nombres i ha de contribuir a la purificació de les ànimes.
Heràclit d'Efés...