Els conceptes d’obra, expressió i manifestació dels “nuevos principios internacionales de catalogación” aplicats a l’aida de verdi

ELS CONCEPTES D’OBRA, EXPRESSIÓ I MANIFESTACIÓ DELS “NUEVOS PRINCIPIOS INTERNACIONALES DE CATALOGACIÓN” APLICATS A L’AIDA DE VERDI

Faré un principi un llistat d’expressions i manifestacions; entre claudàtors, poso al final de cada entitat de la llista un número que remet a la llista de fonts que posaré en darrer lloc de l’exercici. Abans faré unes observacions, o potser només posaré en netles meves vacil·lacions, respecte dels exemples proposats.

o1 Aida, adaptació teatral còmica, per a piano i cant, de la Gran Scena Opera Company[1]
o2 Aida, de Giuseppe Verdi
e1 Partitura per a l’estrena de 1871[2]
m1 Una edició de Ricordi d’una reducció per a cant i piano de setembre de 2000 (que, al seu torn incorpora quatre expressions, en tant queel llibret s’ofereix en italià, francès, anglès i alemany) [1]
m2 Altra edició de Ricordi de l’any 2007, que podem dir que incorpora, a més de les anteriors, una altra expressió: no només el text cantat en italià, sinó en anglès (el llibret no és igual a la síl·laba o la frase cantades: aquestes varien de l’italià a l’anglès) [1]
e2 Il·lustració per a piano de F.Brisson
m3 Edició d’aquesta transcripció per L. Escudier en París, en 1872: [2: ]

e3 Llibret original[3]
e4 Traducció al francès de Camille du Locle i Charles Nuitter
m4 Edició d’aquesta traducció de Calmann-Lévy, sense data de publicació, a l’Institut del Teatre [3]
e5 Traducció al català de Jaume Creus i del Castillo, ambmotiu de la reposició dels decorats de Josep Mestres Cabanes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona [4: ][4]
e6 Edició electrònica del llibret en italià [5: ]
e7 Fantasia per a quatre mans composta per Verdi en 1871i editada per Ricordi que es conserva a la Biblioteca del Conservatorio de Musica Luigi Cherubini de Florència [6]
e8 Gravació en estudi de la Decca en1952, amb Tebaldi, Stignani, Del Monaco, Caselli, dirigida per Erede amb l’Academia de Santa Cecilia [7: ]
m5 Edició de Decca de 1994 [8:
m6 Edició de Decca de 2003 [8:
m7 Edició de Centurion de 2006 [9:
e9 Gravació de la representació d’Aida de Callas, Simionato, Baum, Moscona, dirigida per Picco, amb l’orquestra del Palacio deBellas Artes de México, del 30 de maig de 1950
m8 Edició de Fono Enterprise de 2001 [8:
m9 Edició de Melodram de 1998 (que conté, d’altra banda, altres expressions d’altres obres) [8:
e10 Gravació de la representació d’Aida de Callas, Dominguez, Del Monaco, Ruffino, Taddei, dirigida per De Fabritiis, amb l’orquestra del Palacio de Bellas Artes deMéxico, el 3 de juliol de 1951
m10 Edició d’Opera d’Oro, de 2000 [8:
m11 Edició de Fono Enterprise de 2001 [8:
e11 Enregistrament de l’Aida amb l’Amneris de la Dimitrova, dirigida per Maazel a La Scala
m12 Edició en VHS, de Visual, de 1987 [3]
m13 Edició en DVD, de Arthaus (et. al.), de 2001 [10]
e12Enregistrament sonor pirata de la mateixa funció fet al teatre pel meu amic Carlo (i no dic res més)

Es poden multiplicar les expressions i les manifestacions fins a l’infinit. Hi ha versions de ballet, per a clarinet, per a vuit mans en el mateix piano, fins i tor per a bandes de vent. Hi ha centenars i centenars de representacions que estan enregistrades, hi ha unes quantes desenes de gravacionsd’estudi. La música, en general, suposa un conflicte en les delimitacions d’obra, expressió, manifestació, fins i tot exemplar; i, per tant, també en les relacions que es poden fer entre elles i en la manera de catalogar-les. Més encara, crec jo, si es tracta d’òpera, perquè en la creació d’una òpera intervenen molts elements, almenys el text. I si es tracta precisament d’Aida... Naturalment,...