Els Franciscans

Les referències envers al franciscans són molt nombroses i resulta vertaderament difícil posar límit a tantíssima informació; he dividit la seva estructura amb els quatre episodis més significatius d’aquest ordre ( estrictament no és un ordre sinó més aviat una família de l’ordre com els Carmelites que tots es deriven de les fundacions de St Francesc d’Assís) :


[pic]



1-.FRANCESCD’ASSÍS (Assís, Estats Pontificis, 5 de juliol de 1182 - 3 d'octubre de 1226),

Sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, éva ser un dels primers autors literaris que va fer servir la llengua italiana.

Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228. En italià, és conegut també com il poverello d'Assisi ( "el pobretd'Assís»). És el sant patró dels animals i el medi ambient.

La oració ocupà un espai preferent a la vida de Francesc d' Assís, per això buscava la vida eremítica, el silenci i la soledat interior. Reforçava les seves pregàries postrant-se, dejunant i fins i tot, gesticulant.

Com que no era sacerdot, enlloc d’impartir doctrina, practicava una predicació exhortativa, és a dir, incitava a laconversació i a viure una vida evangèlica; predicava donant exemple, seguint un estil de vida aliada a la pobresa. La seva manera de predicar era per mitjà de lloances, amb l’objectiu de cridar l’atenció dels homes a honrar a Déu.

Segons Tomàs Celano:

Quan, estant en públic, se sentia de sobte afectat per visites del Senyor, per a no estar ni llavors fora de la cel·la, feia del seu mantelluna petita cel·la... sempre trobava la manera d'ocultar-se a la mirada dels presents... fins al punt de pregar entre molts sense que ho advertissin en l’estretor de la na.



2-.REFORMES DE L’ORDRE FRANCISCÀ

Les reformes de l’orde franciscà són els moviments que, originats al si del mateix orde fundat per sant Francesc d' Assís en 1209, tenien com a objectiu fer que l’orde recuperés el seuesperit fundacional i tornés al rigor i austeritat originaris. Han estat freqüents al llarg dels segles, des de poc després de la fundació.

Els moviments successius de reforma, o observants, sempre han tingut un origen i desenvolupament similar. En un moment donat, quan l’orde s'ha consolidat, la seva vida en comú i l’aplicació rigorosa de la regla, es relaxen i fa que sectors més rigoristes,desitjosos de tornar a l’esperit originari, proposin una reforma. Aquests sectors observants creen, al si de l’orde, noves comunitats on s’aplica el seu ideal de reforma, i amb el temps, les comunitats són reconegudes i acaben constituint una branca separada de l’orde, però dintre d' ella: solen tenir la mateixa regla, però constitucions i reglament diferents. Amb el temps, la relaxació decostums també es dóna al si de l'orde reformat i s’origina un nou moviment observant que acaba creant una branca reformista, etc., etc. Periòdicament, per posar ordre en un conjunt massa gran de branques del mateix orde, es donen intents de reunificació que tenen èxit però que, també amb el temps, originen moviments més i menys rigoristes.

- Moviments reformistes franciscans

Com ja sabemL'orde va ser fundat per Francesc d'Assís el 1209. Fins al 1221, que adopten el nom d’orde dels Germans Menors o Frares Menors, eren coneguts com a Penitents d' Assís. El nucli originari de l'orde és el que avui forma el tronc dels Frares Menors Conventuals, a partir del qual van anar escindint-se les diferents branques observants.

Com a fruit d’una ràpida expansió per tot Europa, de laconstrucció de nous convents, de la gran afluència de llegats i donacions a l'orde, del paper dels franciscans en la universitat, etc., el nivell d’aplicació del rigor de la regla comença a baixar, especialment en el que fa referència a la pobresa absoluta. Ja al 1230 el papa Gregori IX ha d’intervenir entre sectors que fan diferents interpretacions de la regla.


a) Zelants, espirituals...