Els nuvols de marius torres

Paula López Forés
2n de Batxillerat

COMENTARI DE TEXT: “ELS NÚVOLS” DE MÀRIUS TORRES.
El poema comentar pertany al llibre de Com un foc invisible… Antologia poètica, un aplegament de poesies editat el 1947 per Màrius Torres, un dels més grans representats i un honor per la llengua catalana, ja que és el simbolista més destacat català.
Màrius Torres i Perenya neix a la ciutat de Lleida, el30 d'agost de l'any 1910 i mort als trenta anys, el 29 de desembre de 1942. Acaba la carrera de medicina l’any 1936, mateix any en que la seva vida dóna un tomb decisiu a causa d’una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós on passarà la resta de la seva vida. Allí rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales, amb qui es carteja del1936 al 1941, i entre ambdós es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. Al sanatori també coneix Mercè Figueres, la Mahalta dels seus poemes, una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses. 
Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu des del sanatori per a la revista L'Ideal i també distreu escrivint un diari, inicialment adreçat al seu germà,on anota les seves impressions i sentiments sobre la Guerra Civil, i més tard, amb comentaris diversos de caire artístic, musical i literari,però sobretot escriu poesia, sempre influenciat per la admiració que li causa Baudelaire.
La seva producció literària, d'una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveniments personals —malaltia, apartament de la vida civil, religiositati neguit de la mort—, i els esdeveniments públics i polítics —Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes—, però al mateix temps demostra una gran capacitat per a sintetitzar i expressar la realitat personal i col·lectiva. Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales edita conjuntament amb el grup de Quaderns de l'Exili el volum Poesies (1947), que recull noranta-sis poemes delfins llavors inèdit autor. Però la poesia de Màrius Torres no comença a ser plenament valorada fins que apareix dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra.
El poema ha analitzar s’anomena Núvols, escrit el des del sanatori el 1938, per tant, en l’equador de la seva malaltia. És per això el poema parla de la primavera, particularment menciona el març, temps intermediari entre elfred hivern i l’estiu.
Cal afegir que als poemes de Màrius Torres s’hi rastregen tòpics clàssics o, eventualment, més moderns. En aquest poema demostra d’un primer moment, amb el nom del títol i el que representen i són amb essència el Núvols, que tota realitat és efímera, perquè el temps vola: tempus fugit.

La intenció de Torres és que sota la materialitat natural, bategui un àmbit secret, noexpressat per denotació mitjançant símbols, i al qual s’accedeixi per l’emoció, des de la intuïció. I, tibant el fil del mateix raonament, podem interpretar el poema com “la terra i els seus espectacles com una visió, una correspondència del Cel”, tal i com es basa Baudelaire.
Transmet la impressió que la realitat visible teixeix un immens duplicat dels espais invisibles, i encara, de la Idea(ja que estem dins d’una concepció neoplatònica), del Sublim, de l’Absolut, de la Divinitat o de la Transcendència. Així doncs, Màrius Torres com a poeta simbolista a través de la seva sensibilitat ens fa protagonistes i partícips d’ensumar la flaire idealista darrera de l’opacitat real. Així doncs, es pot afirmar que reacciona amb la visió fotogràfica del naturalisme.
Torres conviu , per la sevamalaltia, amb una mort virtual, acceptada des de l’assossec i el domini espiritual. Condemnat a esgarrapar-li temps a un compte enrere fatal, el poeta renuncia a l’alfabet del crit, de l’agonia, i a l’altaveu tràgic, per a ell la mort és un transit llei, un ritual de pas volàtil. Tot i així, el poeta és capaç de traure forces i recorre, ara i adés, a procediments discursius que en suavitzin la...