Els Presocratics

Unitat 1
ELS ORÍGENS DE LA FILOSOFIA GREGA: PRESOCRÀTICS, SOFISTES I SÒCRATES.

1. Context històric i cultural on es va originar la filosofia
Els grups que anomenem actualment els grecs són una sèrie de tribus (aqueus) que cap a l´any 1400 a. C. (segle XIII) van ocupar Grècia continental (Peloponès) les illes i Àsia Menor (la costa de l'actual Turquia).
En aquell moment a Grècia hi havia unacivilització molt important: la Minoico-cretense. Creta era governada per un rei-sacerdot anomenat MINOS i construïa un imperi Talasocràtic (és a dir, que el seu poder es fonamentava en el comerç marítim: thalassa és el mar, en grec). A Creta hi havia una sèrie de palaus, o potser temples, el més conegut del qual és el de Knossos. Tenien una escriptura ideogràfica. Les seves ciutats no erenamurallades, cosa que vol dir que era un imperi bastant assentat (no tenia enemics). La vida es fonamentava en el comerç amb Egipte i amb els diversos pobles del Mediterrània.
Els pobles aqueus que eren guerrers van destruir l´imperi cretense en menys de 100 anys; fins i tot va desaparèixer l’escriptura minoica. El que nosaltres anomenem grecs són aquests conjunt de pobles que van destruir l´impericretense. L'escriptura a Grècia no va reaparèixer fins el s.IX a. C. (escriptura fonètica).
Els aqueus i els doris eren pobles aristocràtics i guerrers que es van establir per Grècia formant polis (ciutat-estat d'una extensió similar a la d'una comarca catalana, sempre més petites que una província actual) . La polis és la unió de diversos demos (grups familiars o clans). Cada polis era independenti es podien agrupar unes amb les altres en cas de guerra.

La filosofia neix a Grècia a través d´un procés d´anàlisis i crítica del mite. Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a tenir la filosofia. És més normal que els mites esdevinguin religió que no pas filosofia. El que s'ha anomenat miracle grec és precisament l'aparició d'un nou tipus de pensament que és logos(raó/paraula) en lluita amb el mite.
A Grècia, però, es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el miracle grec:
Econòmic: Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials. El país és molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions (del Mediterrà) i, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneresd´entendre el món; tenen, per tant, l'hàbit de relativitzar i de pactar, propi de la mentalitat de comerciant. És especialment important la seva relació amb Egipte, l'imperi més important del moment.
Sociològic: Grècia no és un imperi, sinó que cada ciutat-estat és independent. Per tant els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública).Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi ha una tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei). Aquesta idea anirà lentament evolucionant cap a la idea d' humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants). L'humanisme grec és més aviat una confiança en el valor de l'home com a individu capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se tambéracionalment a sí mateix, sense necessitat d'una religió que li indiqui com s'ha de captenir.
Religiós: A Grècia no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d´organitzar els cultes religiosos, generalment els sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament simbòliques i sacrificis rituals en nom dela ciutat. Els mites es poden interpretar de manera diferent a cada contrada. No hi ha una casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites i que obligui a una ortodòxia. La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per criticar la superstició i buscar causes racionals. Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes creuen que l'epilèpsia és divina,...