Els presocratics



ELS PRE-SOCRÀTICS

"La major part dels primers que van filosofar, no van considerar els principis de totes les coses, sinó des del punt de vista de la matèria. Allò d'on surten tots els éssers, d'on prové tot el que es produeix, i a on va a parar tota destrucció, persistint la substància mateixa sota les seves modificacions, vet aquí el principi dels éssers. I així creuen, que res neixni pereix vertaderament, puix que aquesta naturalesa primera subsisteix sempre; a la manera que no diem que sòcrates neix realment, quan es fa bell (formós) o músic, ni que pereix, quan perd aquests modes de ser, puix que el subjecte de les modificacions, Sòcrates mateix, persisteix en la seva existència, sense que puguem servir-nos d'aquestes expressions respecte a cap dels demés éssers. Perquèés indispensable que hi hagi una naturalesa primera, sigui única, sigui múltiple, la qual subsistint sempre, produeixi totes les demés coses. Pel que fa al nombre i al caràcter propi dels elements, aquests filòsofs no estan d'acord.
Tales, fundador d'aquesta filosofia, considera l'aigua com a primer principi. Per això fins i tot pretén que la terra descansa en l'aigua; i es va veure probablementconduït a aquesta idea, perquè observava que la humitat alimenta totes les coses, que el calent mateix prové d'ella, i que tot animal viu de la humitat; i allò d'on prové tot, és clar, que és el principi de totes les coses. Una altra observació el va conduir també a aquesta opinió. Les llavors de totes les coses són humides per naturalesa i l'aigua és el principi de les coses humides."1ANAXIMANDRE.
"El principi dels éssers és infinit...d'on ve la vida dels éssers i on s'acompleix també la seva destrucció, segons la necessitat, ja que tots paguen, l'un a l'altre, la pena i l'expiació de la injustícia, segons l'ordre del temps".2


ANAXÍMENES.
"...Igual que la nostra ànima, l'aire ens manté units, i així l'alè i l'aire abracen tot el món...".3

PITAGÒRICS.
"..,els anomenatspitagòrics es van dedicar a les matemàtiques i van ser els primers en fer-les progressar; absorts en el seu estudi van creure que els seus principis eren els principis de totes les coses. Puix que els números són, per naturalesa, els primers d'aquests principis, en els números creien també veure moltes semblances amb els éssers existents i amb els que estan en formació -més que en el foc, la terrao l'aigua (tal combinació de números, per exemple, els hi semblava ser la justícia, tal altra l'ànima i la intel.ligència, tal altra l'oportunitat; i així, més o menys, totes les demés coses són expressables numèricament); puix que veien que els atributs i les relacions de les escales musicals eren expressables en números i que semblava que totes les demés coses s'assemblaven, en tota lanaturalesa, als números i que aquests semblaven ser els primers en tota la naturalesa, van suposar que els elements dels números eren els elements de tots els éssers existents i que tots els cels eren harmonia i número. I quantes propietats dels números i escales van poder demostrar que concordaven amb els atributs, les parts i la disposició total dels cels, les van reunir i les van ajustar al seuesquema; i, si en algun lloc, hi havia algun espai intermig, feien ràpidament adicions, de manera que tota la seva teoria fos coherent.E.x.,com que creuen que la dècada és perfecta i que abarca la naturalesa sencera dels números, afirmen que també els cossos que es mouen a través dels cels són deu, però, al ser tan sols nou els visibles, s'inventen per aquest motiu, el dècim, «l'anti-terra». Hem discutitaquestes qüestions amb més exactitud en un altre lloc...
És evident, doncs, que aquests pensadors creuen també que el número és el principi material de les coses i el que forma les seves modificacions i estats permanents, que els elements del número són el parell i l'imparell, que d'aquests el primer és il.limitat i el segon limitat i que la unitat procedeix d'ambdós (perquè és, a la vegada,...