Emmancipació

La literatura modernista, Joan Maragall
La literatura modernista o modernisme literari és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX.
Repel nom d'art nouveau a altres països. Segons uns autors és una evolució del simbolisme francès, segons d'altres és un estil hispanoamericà de finals del segle XIX.
Les seves característiquesprincipals són l'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista esconsidera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.
L'objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu. Inclou una reacciócontra l'estètica i els plantejaments de la Renaixença. Proposa una nova relació entre l'artista i la societat.
Entre les diverses tendències estètiques hi ha els Regeneracionistes (l'art per transformarla realitat) i els Esteticistes (l'art és el refugi de l'artista). Els regeneracionistes, també anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformació.S'enfronten a la problemàtica social, ja sigui col·lectiva o individual.
Pel que fa a la poesia, es valorava com a art pura. Destaca, per exemple, Joan Maragall.
En el camp de la narrativa, sorgeixennoves formes. Una d'elles, la novel·la rural, sol mostrar un home enfrontat a la natura. De fet, presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a la interrelació entre l'home i el medi.D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista (reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la costumista: retrat de la societat del moment.
Finalment, el teatre mostra una derivasimbolista de representació de la realitat a través del símbols. 

Joan Maragall

Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, fabricant tèxtil. Estudià...