Empirisme i racionalisme

Filosofia

El racionalisme i l'empirisme
El racionalisme i l'empirisme són dos conceptes filosòfics oposats. El primer, el racionalisme, plantejat per primer cop per René Descartes al segleXVII, va ser un corrent sorgit a França que defensa que el coneixement té el seu origen en la raó i només en aquesta. Al costat oposat l'empirisme, nascut a les Illes Britàniques al segle XVIII, defensaque el coneixement té el seu origen en l'experiència sensible i només és vàlid quan prové de la informació que ens proporcionen els sentits.

El racionalisme
(del llatí, ràtio, raó) En general,actitud filosòfica de confiança en la raó, les idees o el pensament, que exalta la seva importància i les independitza del seu vincle amb l’experiència. En aquest sentit d’exaltació de l’autonomia de laraó, el racionalisme s’aplica tant a filòsofs de l’antiguitat grega, com Parmènides i Plató, com en el pensament crític dels filòsofs il·lustrats contra les idees socialment admeses.Ara bé, en sentit estricte, aquest terme es reserva per designar el«racionalisme modern» que, com a corrent filosòfic, neix a França a partir de Descartes en el s. XVII i es difon per Europa, en directa oposició a l’empirisme, i que sosté (en contra d’aquest darrer corrent) queel punt de partida del coneixement no són les dades dels sentits, sinó les idees pròpies de l’esperit humà. Sorgeix com a reacció a l’orientació filosòfica medieval posada en crisi per les noves ideesdel Renaixement, que entre d’altres coses renova l’escepticisme dels antics, l’esperit de la Reforma protestant que mina el principi d’autoritat doctrinal, i els èxits del mètode científic impulsatper la revolució científica.
Així doncs, el racionalisme defensa que la informació que ens proporcionen els sentits no és fiable, ja que en moltes ocasions aquests ens enganyen.
Un concepte...