En un buen pais

Capítol 1

El protagonista és a Carcòvia, justament després de 200 anys de la mort de Mozart, tocant obres seves en un concert.

Allà va sentir altres orquestres i sentí un violí que li encantà. Era una dona la que el tocava, i a l' acabar l'obra, ell li demanà l'origen d'aquest instrument i ella li respongué que no era un klotz.

L'endemà a l'Escola Superior de Música va poder admirarretrats de magnífics músics polonesos i des dels més antics fins al seu amic Wienasky. Després de fer una classe com a mestre, la dona li deixà provar el seu violí. Era perfecte, feia els sons com ell volia. Li preguntà què podia fer per comprar-li el violí, però ella no el volia vendre, aquell violí el va fer el seu oncle amb les mides exactes d'un Stradivarius. Després d'anar a un concert i a unafesta, ella, li digué que li explicaria la història del violí i com en Daniel, el seu oncle, el va fer. Ell se'n moria d'interès. Després marxaren al pis d'ella a prendre un te calent. El pis era senzill, la vida a Polonia era difícil, i ella li contà que el seu fill havia anat a Israel a viure però que ella no es volia moure d'allà.

Van estar tocant una estona el piano, i a ell li semblà queella el desitjava, però potser es va confondre. Tot i així es van fer bons amics ja que la música era una unió per a ells dos.

La va convidar a l'hotel el dia següent amb uns amics, també músics, i que ja tenien pensat per proposar-li que anés a fer una gira per Holanda amb ells per fer concerts. L'endemà, havent sopat, li oferí d'acompanyar-la a casa, però ells s'hi negà, per tant ell li pagà untaxi.

Regina i Gerda es van deixar vestits i es feren molt amigues. Regina li explicà que ell li havia fet molta impressió durant la classe.

Gerda li digué que la vida de Regina havia estat marcada pels nazis, que quasi tota la seva família era morta i li donà una fotocòpies que Regina volia que fossin per ell. Aquestes parlaven de la història del violí, hi havia molts testimonis d'aquellaèpoca. Finalment, ella cedí a anar amb ells de gira però únicament tres setmanes.

Quan eren esperant l'avió per marxar d'allà, un cop acabada la gira, ell decidí llegir, aleshores, aquelles fotocòpies i diu que mai se'n podrà oblidar, d'aquella història.

Capítol 2

En Daniel va ser quatre dies dins d'una cel·la. Després, al veure que tenia una professió (fuster), van decidir que podiatreballar a l'hivernacle, ja que el general, ara volia cultivar. Millor això que treballar a la pedrera, pensava ell. S'aixecaven a dos quarts de sis, i a tres quarts de set començaven a treballar fins a les dotze. Els que treballaven a la pedrera només tenien mitja hora de descans, però els que treballaven a la casa i pel comandant, si feien bé la feina tenien una hora de descans. Després seguientreballant fins a dos quarts de set. Sopaven i al llit. Però els diumenges al matí, tots s'aixecaven més tard, ja que Sauckel, com que els dissabtes es muntava les seves festes amb prostitutes i a l'endemà estava cansat, doncs no volia sentir cap mena de soroll. Volia dormir.

Daniel enyorava l'Eva.

Van separar homes i dones amb una reixa metàl·lica perquè ja hi havia hagut algun presoner que vatenir contactes amb alguna presonera.

Un dia va veure per la seva habitació tres pomes rodant per terra, i ell va anar corrents a agafar-ne una, però els comandants jugaven a treure-li, per fer-lo quedar malament, però a ell no li pesava l'orgull ja que per davant anava la fam, i la va seguir fins aconseguir-la.

Aquella nit tingué un somni. Ell era a la fusteria; feia olor de fusta, vernís,cola... també feia olor del dinar que preparava sa mare a dalt a la cuina. Havia de construir una viola. Tenia les peces tallades, tal i com el seu pare li havia ensenyat. Tot brillava molt. La viola era perfecta, però l'ànima que li havia de posar era massa curta i ho havia de repetir tot...

Aleshores es despertà. La viola s'havia quedat sense ànima i li semblà un mal averany.

Van venir...