encetar l'escriure: Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita

Encetar l’escriure
Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita
Tessa Julia i Dinarès

INTRODUCCIÓ
L’obra que es va a tractar en aquest treball: “Encetar l’escriure per un aprenentatge
lúdic i funcional de la llengua escrita” està escrit per l’autora Tessa Julia i Dinarès,
qui reflectix una sèrie de propostes per a l’ensenyament de la lectura i escriptura a
través dediverses experiències dutes a terme en escoles de Catalunya des de l’any
1987.
Nascuda a Matadepera però terrassenca de fa molts anys, Tessa Julia i Dinarès és
llicenciada en Pedagogia i Teatre i té una càtedra en Orientació Educativa a l’
institut d’educació secundària (IES) Terrassa.
A més d’aquesta obra també ha escrit un llibre de literatura infantil: “Em vaig casar
amb els meus pares”. Itambé “Avaluació a parvulari”, on aborda pautes
d’observació de totes les àrees.

1

QUÈ ENS DIU AL LLIBRE?

Es tracta de un dossier que avarca els treballs de lecto-escriptura fets a les aules de
diferents escoles de Catalunya. On s’exposa com es treballa el llenguatge escrit en
tant que és un instrument de comunicació entre les persones, i com s'ensenya
aquesta habilitat, tot ressaltant elvalor que tenen l'escriptura i la lectura.
Abans de mostrar-nos les diverses propostes del llibre, l’autora ens introdueix
sobre les bases teòriques que cal tindre en compte a l’hora de treballar a l’aula. Una
d’aquestes bases, i molt important, és la de cóm aprenen els nens, on marca una
sèrie de principis generals tals com:
El xiquet ha de ser el protagonista de l’aprenentatge de formaglobal
Els coneixements previs del xiquet s’han de tindre en compte
El mestre s’ha de basar en allò que el xiquet pot aprendre amb l’ajuda dels
altres
Qualsevol aprenentatge suposa modificar el coneixement que el xiquet ja té
i, per tant, comporta una actitud activa intel·lectual i personal
Fer aprenentatges significatius
El xiquet ha de estar motivat i relacionar les coses que aprèn amb lesque ja
sap
S’ha de generalitzar els aprenentatges, que siguin funcionals amb la vida
diària
La memòria és la base dels nous aprenentatges
El xiquet ha d’aprendre a aprendre per fer front a les noves situacions
El xiquet, individualment i amb els altres descobreix les parts d’un tot
Una vegada assimilats aquests principis, l’autora ens mostra la seva proposta que,
per una part, treballa lafunció del llenguatge i les diferents modalitats en què es
presenta i, per altra, treballa l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura en el
context real on es dóna; es a dir, pretén que els xiquets puguen entendre que llegir
i escriure serveix per a comunicar-se.
A l’hora d’aplicar les propostes, l’autora planteja una sèrie de qüestions que s’han
de tenir en compte en l’ensenyament:
2Què volem ensenyar? Quant als conceptes els que fan referència al fet
comunicatiu del llenguatge i els que fan referència a l’estructura de la
llengua. Des de ben xicotets els xiquets han de veure que el llenguatge escrit
pot tenir moltes utilitats. Quant als procediments serien les habilitats
necessàries per agafar un llapis,tenir una direccionalitat,netedat,etc. Quant
a les actituds, elgust per la lectura,les ganes d’escriure,el tracte del
material,etc.
Com ho farem? Quant a la organització de classe pot ser: grup classe, petit
grup, treball individual, racons, projectes,etc. Quant a les activitats s’han de
plantejar de mode que els xiquets puguen veure la utilitat que té el
llenguatge, com per exemple: la mestra pot llegir amb el xiquet coses que
veuen cada dia com envasosde menjar,rètols del carrer... Quant als
materials poden ser socials, com els logotips o la propaganda dels catàlegs
o cartells de cinema; materials d’us social, com les llistes (de la compra), les
notes (del mestre als pares); materials de lectura, contes,endevinalles,el
diari; materials fabricats, com lletres per confegir; fulls de proposta, com full
per a la descripció “Es busca...”;...