Llengua i mitjans de comunicació




“Llengua i
mitjans de comunicació”




En aquest treball ens centrarem en el resum, comentari i temes centrals de cadascuna de les obres a tractar.
Començarem amb el llibre de l’autor Daniel Casals, El català en antena. 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio.
Daniel Casals ha dut a terme una recerca contrastant diverses fonts d’informació; com per exemple,contrastar el model lingüístic i estilístic de Catalunya Ràdio amb la normativa.
Aquest treball és només una primera aproximació al que podem anomenar “manual d’estil de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió”.
En aquest llibre podem trobar primerament una breu explicació dels orígens de Catalunya Ràdio, la història de la seva creació i posteriorment passa a unextens recull de temes lingüístics que Catalunya Ràdio es centra en regularitzar en la llengua catalana.
Els creadors de Catalunya Ràdio, els que ho fan possible, han fet ús de la llengua catalana com a vehicle de les emissions. Amb aquesta feina, els seus professionals han contribuït a estendre socialment l’idioma propi de Catalunya en el marc d’un procés de recuperació de què la llenguacatalana és objecte des de fa un quart de segle.
La llengua parlada en Catalunya Ràdio s’ha difós per mitjà de la Unitat d’Assessorament Lingüístic, la qual ha establert criteris des de la seva fundació. Resumint, Catalunya Ràdio és un dels mitjans de comunicació social que ha volgut regular l’ús de la llengua en el seus programes, intentant d’aquesta manera ser el creador del català estàndard enl’àmbit de les emissions de ràdio; és a dir, ser el model a seguir, en quan a llengua ens referim, per a la resta de ràdios.

Joan Julià-Muné, autor de El llenguatge de la ràdio i de la TV, ens deixa entreveure que ha escrit aquesta obra amb l’objectiu de presentar d’una manera sintètica, senzilla i entenedora, els aspectes mes rellevants que caracteritzen el llenguatge de la ràdio i de la televisió.És un llibre escrit per analitzar la llengua dels mitjans de comunicació orals (ràdio i televisió principalment). Aquest àmbit desenvolupa un cert llenguatge i argot; és a dir, llenguatge periodístic.
Al llibre podem trobar que es divideix en cinc parts:
La primera de totes és la introducció, on podem trobar una panoràmica general del llibre.
La segona part explica les diferents variacionsque tenim per naturalesa a l’hora de parlar depenent de l’àmbit en el que ens trobem o depenent del tema que estiguem tractant. A banda, s’insisteix en què els mitjans de comunicació orals acompleixin una funció de normalització lingüística, pel seu paper com a difusors lingüístics i culturals que representen.
La tercera part defensa un model de llengua referencial, és a dir, els medis oralshan de generar un tipus de llengua que respongui a les exigències del que s’espera que sigui.
La quarta part la dedica als nous mots que la nostra parla quotidiana es veu sotmesa dia rere dia, ja que aquesta necessita innovar, estar al dia amb la societat.
I la cinquena i última part la dedica a nombrar i comentar la bibliografia usada en aquesta obra.
Hem vist que els mitjans orals fan de lallengua oral el seu vehicle d’expressió i per tant es converteixen necessàriament en models lingüístics. Aquests es converteixen en models perquè presenten fragments de la societat en els quals la gent es veu reflectida sobretot per com els locutors expliquen històries o simplement parlen.

Llengua i ràdio, obra també de Joan Julià-Muné, editada per primer cop al gener del 2000, és una obra queconsta de tres parts.
La primera part pretén introduir el lector en el món de la radiofusió catalana tant atenent les dades que constitueixen la història d’aquest mitjà com els aspectes de debat més actuals. Comprèn els diferents gèneres radiofònics que constitueixen l’oferta programàtica de la ràdio de Lleida i també comprèn la caracterització lingüística pròpiament dita.
La segona part...