Enginyeria geològica

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 65 (16065 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 29 de agosto de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Treball d’Enginyeria Geològica

1.- INTRODUCCIÓ:
Aquest treball, pretén posar en pràctica tots els coneixements adquirits a les diferents classes teòriques de l’assignatura d’Enginyeria Geològica. Per assolir aquesta finalitat, es demana als estudiants un estudi exhaustiu, a la mida de les nostres possibilitats, d’una zona determinada per tal de veure com s’adapten les diferents obresd’enginyeria civil a les característiques geològiques del terreny. Per aquest motiu, cal fer un estudi previ sobre la geomorfologia de la zona en qüestió, basant-nos en els mapes geològics i informes preexistents. També és indispensable fer un estudi in-situ per comprovar la veracitat dels documents analitzats i per adquirir informació necessària, que pugui ser important a l’hora de discutir la viabilitatde l’obra o les possibles reformes necessàries. En el nostre cas, la zona d’estudi assignada es centra en la carretera BV-2041 que uneix els municipis de Gavà i Begues a la comarca del Baix Llobregat. La carretera concorre per l’interior del Massís del Garraf, salvant un desnivell d’uns 375 metres en un recorregut total d’uns 10 km. Tot i això, l’extensió que realment s’ha analitzat es lleugeramentinferior, ja que tant a la sortida de Gavà com a l’entrada de Begues no es possible fer una anàlisi de forma adient degut a que ens trobem amb zones urbanitzades. Cal destacar que en el seu tram central, la carretera concorre pel límit del Parc Natural del Massís del Garraf, fet que s’haurà de tenir en compte en determinats apartats de l’estudi, i sobretot a l’hora de determinar possiblesmillores per al traçat. Així dons recorrent el tram en sentit ascendent, des de Gavà fins a Begues, hem establert una sèrie d’estacions que siguin representatives de cada part del massís rocós, analitzant en cada cas les característiques geològiques del massís, l’estat actual de la infrastructura analitzada i altres dades d’interès que puguem observar a simple vista i que ens puguin ser útils a l’hora defer l’anàlisi. A continuació es mostren uns mapes per tal de situar l’entorn del nostre estudi.

1

Treball d’Enginyeria Geològica

Fig.1: Situació general de l’àmbit d’estudi.

Fig.2: Situació detallada del tram analitzat.

2

Treball d’Enginyeria Geològica

2.- OBJECTIUS:
Els objectius del treball realitzat pretenen arribar a determinar les actuacions a fer per tal de millorarel traçat viari encomanat o en el seu defecte proposar un traçat alternatiu al de la carretera actual. Per assolir aquest objectiu haurem d’aconseguir caracteritzar la geomecànica del terreny pel qual passa la carretera. Per tant, caldrà avaluar la qualitat del massís rocós, analitzant aspectes tals com la resistència de la roca intacta, el grau de fracturació, l’alteració del massís,l’estratificació, excavabilitat, etc. En segon terme, caldrà avaluar l’estat de la infrastructura en sí mateixa. És a dir caldrà determinar si els objectes sobre els quals podem incidir com a enginyers civils són correctes o no. Ens referim a aspectes tals com les fonamentacions, angles de talús, mesures de contenció, etc.

3

Treball d’Enginyeria Geològica

3.- HISTÒRIA GEOLÒGICA:
L’estudi de lahistòria geològica el centrarem utilitzant el Mapa Geológico de España, E= 1:50000 (Vilanueva y Geltrú) Estratigrafia: La disposició del Garraf s’explica des d’un punt de vista concret i detallat que cal ser analitzat etapa per etapa en la seva llarga evolució El JURÀSIC correspon a uns 150 metres del massís del Garraf. És sense cap mena de dubte el problema estratigràfic més interessant i a la vegadamés difícil de resoldre de tota l’etapa geològica del massís. Això és degut a que una intensa dolomitització l’ “afecta”. Durant el CRETÀCIC, l’ambient de sedimentació de tipus Purbeck, que va poder marcar el Juràsic Superior, perdura com es pot observar durant gran part del Cretàcic Inferior. És en aquesta etapa on es formarà una capa dolomítica atribuïda també al Juràsic Superior. Dintre...
tracking img