Enzim

Elisabet Llacuna

- ACTIVITAT ENZIMÀTICA –

1. Introducció.

Sense els enzims la majoria de les reaccions bioquímiques es realitzarien a una velocitat tan petita que no seria compatible amb la velocitat de metabolisme que necessita el nostre cos. Els enzims són catalitzadors biològics que fan possible l’augment de les velocitats de les reaccions, i a més a més no es consumeixen en lesreaccions que participen.
Els canvis de temperatura, el pH... són factors que afecten l’activitat enzimàtica i per tant, la velocitat de reacció.
En aquesta pràctica s’ha estudiat com afecta la concentració de sal, la concentració del substrat, la temperatura i el pH en l’activitat enzimàtica.

2. Materials i mètodes.

- Concentració de sal:

Primer de tot, es prepara els tubs d’assaig amb lesdiferents concertacions de sal, en aquest cas tindrem una del 10%, una del 5%, una del 1,25% i una sense concentració, ja que aquesta última serà el control d’aquesta pràctica. Per preparar la concentració del 10%, s’agafa 100 ml d’aigua i s’hi afegeixen 10 g de clorur de sodi (NaCl); en el cas del 5% agafem 2,5 ml de la concentració preparada anteriorment amb una pipeta i afegim 2,5 ml d’aigua .Per realitzar la de 1,25% agafarem 1,25 ml de la concentració preparada al principia amb una pipeta i afegirem 3,75 ml d’aigua, i per acabar a la que no té concentració de sal, fiquem 5 ml d’aigua.
A continuació diluïm l’enzim amilasa que ha estat triturada anteriorment, amb 100 ml d’aigua en un matràs, i amb una pipeta agafem 1 ml d’aquest i el tirem a les rèpliques fetes anteriorment;posteriorment hi afegim 4 ml de midó .
Per acabar tenim un vidre on hi ha diverses gotes de Lugol, llavors agafem amb una pipeta una gota de les diferents rèpliques fetes abans, i cada 30 segons en tirem una a les diferents gotes. Fer aquesta pràctica dos vegades, així tindrem repliques.

- Concentració del substrat:

Primer de tot s’agafa diferents tubs d’assaig i en cada un s’hi afegeix diferentsquantitats de midó; en un 1 ml, l’altre 2 ml, l’altre 3 ml, l’altre 4 ml i un sense que serà el control.
A continuació diluïm l’enzim amilasa que ha estat triturat anteriorment, amb 100 ml d’aigua en un matràs, i amb una pipeta agafem 1 ml d’aquest i el tirem a les rèpliques fetes anteriorment.
Amb una pipeta anem agafant una gota de cada replica cada 30 segons i el tirem sobre el Lugol.

-Temperatura:

Primer de tot, es van agafar diversos tubs d’assaig i si va afegir 4 ml de midó, un cop afegit el midó es van col·locar els tubs a diferent temperatures; primer un va ser posat al congelador perquè la temperatura fos de 0 graus, un altre va ser col·locat al bany maria al fogonet fins que va assolir una temperatura de 50 graus, un altre on hi havia la temperatura ambient 15 graus,l’altre on va ser bullit i finalment el col·locat dins “l’estufa” fins assolir una temperatura de 37 graus.
A continuació es va afegir 1 ml de la dissolució del enzim amilasa ( 100 ml aigua + enzim triturat) a cada un dels diferents tubs, i amb una pipeta es va anar agafant una gota de cada una d’aquestes cada 30 segons i es van tirar sobre el Lugol. Es realitza dos vegades.

- pH:

Primer vanagafar 100 ml d’aigua i van dissoldre l’enzim amilasa que havia estat triturat prèviament. A cada tub d’assaig amb diferents pH es va afegir 4 ml de midó, i desprès la dissolució de l’enzim; a continuació van agafar una gota de cada rèplica amb una pipeta cada 30 segons sobre el Lugol. Es realitza 2 vegades.
En aquest apartat el grup corresponent no ha explicat ni ha dit com va fer, per tal de que elpH de medi hagués estat diferent, per tant no puc explicar com ho van fer.

[pic]

3. Resultats.

- Concentració de sal:

Els resultats obtinguts van ser, en el cas del 10% de concentració van ser que a la primera i quarta gota de Lugol hi ha aparegut unes taques negres (presència midó) amb bastant intensitat, mentre que a les altres dos les taques negres hi són però no amb la mateixa...