Erik erikson

E. Erikson i la identitat
Erik Erikson (1971), psicòleg americà, va formular la teoria psicosocial en la qual destaca vuit etapes del cicle vital o, dit d’altra manera, vuit estadis psicosocials.Aquestes etapes es descriuen com a crisis o conflictes, als quals haurà de fer front tot individu al llarg de la seva vida. La cinquena etapa és la que correspon a la recerca de la identitat i Eriksoncontraposa aquesta recerca amb el que ell anomena, difusió de la identitat. Aquesta etapa començaria als 13 anys, és a dir, en plena adolescència. Segons l’autor americà, és en aquesta etapa quan arrelde buscar la pròpia identitat, hi ha una crisi que desenterrarà diferents conflictes pertanyents a les etapes anteriors. Aquesta crisi (el mateix passa amb la resta d’estadis de la teoriad’Erikson) pot conduir a una major integració, però, en el cas que aquesta crisi no es solucioni de manera correcte, es pot desencadenar una desintegració personal, i és llavors quan l’adolescent no té clar quinés el seu paper a la vida i quin és el seu futur. Els pares d’aquests adolescents, hauran de fer front a un seguit de situacions que per a ells també seran noves i que suposaran un nou repte de caraa la seva funció orientadora envers els fills. Així doncs, podríem dir que Erikson concep l’etapa de l’adolescència con una etapa de conflicte i crisi entre el fet d’aconseguir la identitat i el fetde no aconseguir-la, el que ell anomena identitat difusa. Segons Erikson, el procés d’assolir aquesta identitat comporta una vinculació entre passat, present i futur. Si l’individu s’adapta a lesexigències de cada etapa, podrà evolucionar cap a la següent. Per obtenir una resolució satisfactòria de cada un de les etapes, hi ha la necessitat de que un tret positiu s’equilibri amb un de negatiu.Aquesta identitat s’aconseguirà quan aquest individu tingui un sentit de continuïtat i estabilitat al llarg del temps.
James Marcia (1966), seguint la teoria d’Erikson, va proposar un model...