ESCENA DRAMATÚRGIA


A i B seuen a l’interior d’una casa. Es casa de A, que té 75 anys i és l'àvia de B, una nena de 8 anys. És migdia, després de la cerimònia de comiat del pare de B, que va molt mudada, amb unvestit negre i un llaç al cap.




DONA A:
Mira’m. Mira’m, va.
Ja sé que estàs una mica trista i una mica enfadada. I que no t’agrada plorar. No passa res, cuqueta, a vegades va bé plorar. Lespersones hem de plorar, encara que no ens agradi. Cura.

(A es mira a B, que no es treu el cap d’entre les mans i està amb les caes doblegades sobre el sofà. B sembla com si no la volguésescoltar.)

Penses que és injust eh? Cuqueta, és el que ens ha tocat. És veritat que costa d’entendre, però és així. Hi ha moments que se’ns escapen. I el teu pare… A vegades hi ha persones que… Jo també eltrobaré a faltar. I ell a nosaltres eh, no et pensis. Sempre es troba a faltar el que marxa. Jo… Potser tindria ganes que tornés, també.

(Cada cop en to més alt fins arribar gairebé al crit.)Mira’m, va. Mira’m et dic. A vegades no t’entenc, nena. Òstia, per favor no pots deixar de plorar d’una punyetera vegada?

(Nena aixeca el cap d’entre les mans i se la mira. Ha parat de plorar. Pausa. Apassa una mà pels cabells de B.)

Cuqueta, ara m’has d’escoltar molt bé, encara que no et vingui de gust. Les persones se’n van, totes les persones. Mira, amb això que ha passat amb la Marilyn.Segur que ell no tenia ganes de marxar, deu haver marxat una mica enfadat, com ara estàs tu. Això no vol dir que ell no t’estimés, ho saps oi? Ja entenc que ara no tens ganes de deixar d'estar trista, ono ho pots deixar d'estar perquè encara et fa massa mal. Sóc una dona amb experiencia jo, el teu pare sempre m’ho deia quan ell i jo…

(Pausa. A arrenca l’explicacio amb molt d’entusiasme.)Mira, t’explicaré una cosa que segurament et farà estar una mica més animada. A mi m’ho va explicar la mama quan la guerra. I sempre m’ha ajudat en els moments difícils. És com un petit secret. L’has...