escoles contemporànies i posteriors a Plató i Aristòtil




Escoles contemporànies i posteriors a Plató i Aristòtil




2012-2013

ÍNDEX

Introducció................................................................................................ p. 3

Cínics........................................................................................................ p. 4Cirenaics................................................................................................... p. 7

Estoïcs...................................................................................................... p. 8

Epicuris.................................................................................................. p. 10

Fonts d’informació................................................................................. p. 12INTRODUCCIÓ

La matèria d’estudi proposada per fer aquest treball eren els cínics, els estoics, els cirenaics i els epicuris. Vaig descobrir que els cínics i els cirenaics formaven part de les escoles socràtiques o prehel·lenístiques, juntament amb l’escola de Mègara, i la resta (estoics i epicuris) juntament amb els eclèctics formaven les escoles hel·lèniques.
La mort del reiAlexandre el Magne (323 a.C. Any també de la mort d’Aristòtil) i la fi de l’Imperi Romà (s.III d.C.) marquen el període històric en el que es desenvolupa la filosofia hel·lenística. Durant aquests segles, la cultura grega, amb la idea de tenir un sol govern, una sola cultura, un sol idioma, una moneda única i unes vies de comunicació cada cop més perfeccionades, s’estén cap a l’Orient (Egipte,Síria i Pèrsia, més concretament). Aquesta extensió de la cultura grega suposarà l’enfonsament de la polis, ja que n’evidencien les greus mancances. Les noves ciutats gaudien d’autonomia, però no tenien les mateixes tradicions. Els soldats, provenien de tots els racons de Grècia, aventurers que no senten el vincle antic amb la ciutat. La idea de ciutadà es substituïda per el cosmopolitisme, l’home sesent ciutadà del món. Així doncs, per culpa d’aquestes profundes transformacions socials, es marca un moment de crisi i desorientació.
L’hel·lenisme va ser la resposta cultural a tal desorientació, sense pretendre grans teories, sinó pautes de comportament pràctiques. A partir d’aquí apareix una preocupació pels valors morals i per oferir solucions a la vida humana i a la felicitat dels homes.Cínics, escèptics, epicuris i estoics són les noves escoles filosòfiques que intentaran donar noves esperances al vell problema de la relació entre l’individu i el col·lectiu.
Tot i així l’Acadèmia i el Liceu dominaven encara la vida cultural d’Atenes quan Pirró, Epicur i Zenó van fundar les seves escoles, així que es feia difícil introduir nous horitzons per a la filosofia i oposar sistemes depensament al prestigi que les primeres havien adquirit.






CÍNICS

El cinisme fundat cap al 450 aC. representa l’última evolució de les escoles socràtiques menors.
Sigui perquè Antístenes, considerat el fundador de l’escola, oferia els seus ensenyaments al gimnàs proper a Atenes “Cinosarges” (gos àgil), o bé perquè ell mateix es comparava amb els gossos, el seu grup fou anomenat el delscínics (“canins”).
Així doncs, l’escola cínica rep el seu nom del vocable grec KÝON (gos) i de l’adjectiu KYNIKÓS, entenent aquest qualificatiu com un honor, com una forma provocativa d’entendre i de qüestionar la vida.
Antístenes considerava inútils les grans teories filosòfiques, massa abstractes i allunyades de l’home comú, considerava el discurs racional el resultat d’una ficció lingüística,allunat de la realitat i la vida pràctica. A través d’un llenguatge senzill i dels seus ensenyaments a l’aire lliure, inculcà en l’home el retorn a la natura (desitjar allò que és veritablement simple i necessari per viure), l’eliminació de tota forma de govern, propietat privada, matrimoni i religió establerta. Condemnà l’esclavatge i menyspreà el luxe i la recerca artificial de plaers, és a...