Plató I Aristòtil
Páginas: 9 (2164 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2012
FILOSOFIA CLÀSSICA GREGA
CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL
La filosofia de Plató/Aristòtil té lloc en la filosofia clàssica grega d'Atenes del S.IV a.C.. En aquestos moments la població s'agrupava en ciutats-estat que es trobaven entre el conflicte i la cooperació. La divisió de la societat es divideix entre homes lliures i esclaus i el règim polític utilitzat era la democràcia.
Lacultura va estar en auge i es va estendre amb gran força per tots els territoris i mitjançant les narracions mítiques s'explicaven els fenòmens naturals.
PLATÓ
LA TEORIA DE LES IDEES
La teoria de les idees és una teoria sobre la realitat i sobre el coneixement que preten explicar quina classe de coses existeixen veritablement, per què són com són i com podem conèixer-les.
Una cosa es Xperquè participa en la idea de X. Les idees (o formes o essències) són entitats universals, immutables i eternes més reals que les coses particulars, que tenen una existència separada de les coses particulars. Només poden conèixer-se a través de la raó, no dels sentits.
Plató és dualista, creu en l'existència de dos mons. El món sensible de l'aparença, format per cossos materials i sotmet a uncontinu procés de canvi i el món intel·ligible etern i immutable, de l'autentica realitat, de les idees i les formes pures, incontaminades de matèria.
En món sensible es només una còpia imperfecta del món intel·ligible. Les coses sensibles tenen una relació d'imitació en les formes corresponents, és a dir, la forma és un model ideal que les coses sensibles mai no aconsegueixen igualar-lo quant a laperfecció. Per tant, les idees són les causes finals (la raó de ser) de les coses materials.
A la cúspide del món intel·ligible hi ha la Idea de Bé, la causa final de l'univers i font de tots els coneixements, la raó de ser de tot el que existeix.
LA TEORIA DEL CONEIXEMENT I REMINISCÈNCIA
Si el coneixement vertader és el coneixement de les idees, però aquestes no estan al món sensible,com es possible tenir-ne coneixement?
L'ànima, en una existència anterior a la vida terrenal ha contemplat les formes. En encarnar-se en un cos mortal, les oblida; ara, la visió dels objectes materials fa que desperti el record d'aquelles formes ja conegudes. El coneixement és doncs, segons Plató, el reconeixement, record o reminiscència.
Hi ha dos tipus de coneixement. D'una banda el saber ola ciència que te com a objecte el món intel·ligible de les idees i de l'altra el hi ha la creença o opinió l'objecte del qual és el món sensible dels objectes físics.
Així que el grau de veritat del coneixement d'un objecte és proporcional a la realitat de l'ésser conegut. A través de la metàfora de la línia, Plató explica la seva teoria del coneixement. Una línia es divideix en dues parts. Laprimera representa el coneixement vertader i l'altra l'opinió del món sensible. En la part de la línia que representa el món intel·ligible es divideix en dues parts de nou, La primera representa les idees pures i la segona, els objectes matemàtics. La part de la línia que representa el món sensible també es divideix, la primera part representa els cossos materials mentre que la segona representales ombres o reflexos de les coses materials.
La relació que hi ha entre els originals i les seves còpies en el món sensible és la mateixa que hi ha entre el món intel·ligible i el món sensible.
Així doncs hi ha quatre graus o nivells de coneixement: la conjectura (ombres), la creença (objectes físics), el coneixement discursiu (objectes matemàtics) i finalment la intel·ligència (idees)Aquesta teoria del coneixement és explicada en la República a través del mite de la caverna.
LA CONCEPCIÓ DE L'ANIMA
La concepció de l'anima de Plató està connectada amb la seva teoria de les idees ja que l'anima va existir en una vida preterrenal en que va contemplar les idees.
L'anima, que es immortal, és d'origen diví i per culpa d'una falta o pecat fou condemnada a viure en un cos...
CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL
La filosofia de Plató/Aristòtil té lloc en la filosofia clàssica grega d'Atenes del S.IV a.C.. En aquestos moments la població s'agrupava en ciutats-estat que es trobaven entre el conflicte i la cooperació. La divisió de la societat es divideix entre homes lliures i esclaus i el règim polític utilitzat era la democràcia.
Lacultura va estar en auge i es va estendre amb gran força per tots els territoris i mitjançant les narracions mítiques s'explicaven els fenòmens naturals.
PLATÓ
LA TEORIA DE LES IDEES
La teoria de les idees és una teoria sobre la realitat i sobre el coneixement que preten explicar quina classe de coses existeixen veritablement, per què són com són i com podem conèixer-les.
Una cosa es Xperquè participa en la idea de X. Les idees (o formes o essències) són entitats universals, immutables i eternes més reals que les coses particulars, que tenen una existència separada de les coses particulars. Només poden conèixer-se a través de la raó, no dels sentits.
Plató és dualista, creu en l'existència de dos mons. El món sensible de l'aparença, format per cossos materials i sotmet a uncontinu procés de canvi i el món intel·ligible etern i immutable, de l'autentica realitat, de les idees i les formes pures, incontaminades de matèria.
En món sensible es només una còpia imperfecta del món intel·ligible. Les coses sensibles tenen una relació d'imitació en les formes corresponents, és a dir, la forma és un model ideal que les coses sensibles mai no aconsegueixen igualar-lo quant a laperfecció. Per tant, les idees són les causes finals (la raó de ser) de les coses materials.
A la cúspide del món intel·ligible hi ha la Idea de Bé, la causa final de l'univers i font de tots els coneixements, la raó de ser de tot el que existeix.
LA TEORIA DEL CONEIXEMENT I REMINISCÈNCIA
Si el coneixement vertader és el coneixement de les idees, però aquestes no estan al món sensible,com es possible tenir-ne coneixement?
L'ànima, en una existència anterior a la vida terrenal ha contemplat les formes. En encarnar-se en un cos mortal, les oblida; ara, la visió dels objectes materials fa que desperti el record d'aquelles formes ja conegudes. El coneixement és doncs, segons Plató, el reconeixement, record o reminiscència.
Hi ha dos tipus de coneixement. D'una banda el saber ola ciència que te com a objecte el món intel·ligible de les idees i de l'altra el hi ha la creença o opinió l'objecte del qual és el món sensible dels objectes físics.
Així que el grau de veritat del coneixement d'un objecte és proporcional a la realitat de l'ésser conegut. A través de la metàfora de la línia, Plató explica la seva teoria del coneixement. Una línia es divideix en dues parts. Laprimera representa el coneixement vertader i l'altra l'opinió del món sensible. En la part de la línia que representa el món intel·ligible es divideix en dues parts de nou, La primera representa les idees pures i la segona, els objectes matemàtics. La part de la línia que representa el món sensible també es divideix, la primera part representa els cossos materials mentre que la segona representales ombres o reflexos de les coses materials.
La relació que hi ha entre els originals i les seves còpies en el món sensible és la mateixa que hi ha entre el món intel·ligible i el món sensible.
Així doncs hi ha quatre graus o nivells de coneixement: la conjectura (ombres), la creença (objectes físics), el coneixement discursiu (objectes matemàtics) i finalment la intel·ligència (idees)Aquesta teoria del coneixement és explicada en la República a través del mite de la caverna.
LA CONCEPCIÓ DE L'ANIMA
La concepció de l'anima de Plató està connectada amb la seva teoria de les idees ja que l'anima va existir en una vida preterrenal en que va contemplar les idees.
L'anima, que es immortal, és d'origen diví i per culpa d'una falta o pecat fou condemnada a viure en un cos...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.