Plató i Aristòtil

PLATÓ:
Biografia:
Plató va néixer l’any 427a.C. a Atenes. De molt jove va escoltar els ensenyaments de Cràtil. Però Socrates va ser qui li va marcar en la seva vida i el seu pensament. Plató va fundar una escola que es anomenar “l’Acadèmia”, un lloc dedicat a l’estudi de la filosofia, les matemàtiques i altres disciplines com la preparació de la vida social i política. L’Acadèmia vaestar oberta fins que la va clausurar l’emperador romà Justinià al 529 d.C. Y Plató va morir al 347 a.C.
Marc històric i filosòfic :La vida i el pensament de Plató es va desenvolupar a Atenes entre el segle V i VI a.C. Atenes s’habia convertit en la ciutat d’influència de tota Grècia després d’haver guanyat les guerres mediquès als perses durant el segle V. Durant aquesta etapa va governar Pèricles,un emperador que es preocupava d’educar als ciutadans en les lleis de la ciutat i en la llibertat.
Durant el regnat de Pèricles va succeir la guerra del Peloponès, un enfrontament entre Atenes i Esparta, en la qual la victoria va ser de part dels espartans. A partir d’aquesta derrota es va establir un sistema democràtic pel govern anomenat “ Trenta Tirants”, on la tiranía va ser remplaçada peruna democracia moderada, durant la qual Sòcrates va ser jutjat i condemnat a mort.
Plató davant la preocupació de la seva polis va decidir instaurar un sistema polític ideal, un estat just. En el cual va plantejar la idea de la divisió de ciutadans en clases, que no es podien barrejar a l’estat ideal. Junt amb tot això , Plató va voler donar molta importancia a l’educació per poder viure en elseu estat ideal, on cadascú compleix les seves obligacions, però aquesta educación estaba destinada sobretot als governants de la ciutat.
Plató també va voler combatre el relatuvusme amb la teoría de les idees, arrivant a l’afimació suprema del be. El principal deixeble de Plató va ser Aristòtil.
Teoria de les idees: dualisme ontològic:
Plató a partir de dues qüestions que plantejaven dos grupsde filòsofs va obtener una nova resposta:
ELS PRESOCRÀTICS: l’arkhé no transcendia d’allò sensible, real i canviant. Heràclit en canvi va afirmar que la realitat era pur esevenir i Parmènides que la realitat era un constant canvi.
ELS SOFISTES: van mantenir que el bé i el mal no es poden conèixer amb certesa , per la qual cosa consitituien que les lleis eren canviants i relatives. Que per lacontra Sòcrates pensa el contrari.
Aquests problemas que plantejaven aquests filòsofs van donar pas a Plató a desenvolupar la teoría de les idees.
Aquesta doctrina de les idees implica que no hi ha una sola realitat, sinó dos mons “dualisme ontològic”.
EL MON SENSIBLE: aquell que podem experimentar a través dels sentits, que forma part de les coses materials, canviants i que dóna lloc a unconeixement d’opinió (doxa).
EL MON SUPRASENSIBLE: és aquell que està més enllà dels nostres sentits , aquest consituït per les idees (eidos), és a dir, les realitats inmaterials i immutables, que només es poden conèixer a través de la raó i que possibiliten el saber universal.
Tot i que són dos mons diferents, existeix una relació entre ells, de participación (méthesis) i d’imitació (mímesis).
Elmón sensible participa del món suprasensible: essència unitarària. L’home és home perquè participa de la idea d’home.
El món material imita el món de les idees.
El món de les idees:
La teoría de les idees és trova a l’ànima perquè existeixen en un món a part, al qual només pot accedir ella. Va arribar a la conclusió que les idees no existeixen en les coses , o en el pensament , sinó que tenenuna realitat pròpia. Va defensar que les idees són més plenes i més perfectes que les coses sensibles.
A partir que les idees eren essències separades va enumerar les seves propietats i característiques:
ETERNES.
INMUTABLES: no canvien.
ÚNIQUES
INTEL.LIGIBLES: no es poden captar pels sentits
PERFECTES
CAUSES I MODELS D’ALLÒ SENSIBLE: participen i imiten el món de les idees.
Aquestes idees...