Esquemes De Plato

FILOSOFIA DE PLATÓ
1. Introducció: el problema de la naturalesa.-
- Motivació fonamentalment política i moral, reforçada per Sòcrates.
- Fonaments de la justícia i l'orde social no poden basar-se en un relativisme, , ni ser només fruit d'un pacte o contracte social (sofistes).
- Sòcrates havia assenyalat la necessitat d'una justícia en si, d'una bondat en si. L'estudi d'este fonament conduiràa Plató a la formulació de la teoria de les idees.
- El seu pensament s'encaminarà a buscar l'autèntic objecte del coneixement i davall la influència pitagòrica considerarà les matemàtiques com a model de coneixement.
- Afirma que el món sensible està contínuament sotmés al canvi i a l'esdevindre (Heràclit). Però hi ha altres entitats que, com els nombres o les figures geomètriques, nos'alteren (Parmènides).
- Tot quant existix en el món físic és una representació d'una altra realitat diferent, la del Món de les Idees. 
2. Ontologia: la teoria de les Idees.-

- Dualisme ontològic: hi ha un “món sensible” amb éssers físics, naturals i artificials, que canvia, i un “món Intel.ligible”, amb realitats metafísiques, eternes i immutables.
- Les Idees són éssers immutables, únics,independents i eterns. No estan en el nostre pensament, són una realitat autèntica i el seu món és el de les idees.
- A més les idees són l’original o el model de totes les coses que trobem en el món sensible. Totes les coses sensibles reflectixen la realitat de les idees, i imiten el que les idees són.
- La multiplicitat de sers que trobem en la naturalesa es deu al fet que moltes coses podenparticipar d'una idea en diversos graus. Les idees són l'essència autèntica de totes les coses.
- El món de les idees està jerarquitzat. Cada idea d'orde inferior està inclosa en una altra idea d'orde superior, la qual, al seu torn, inclou altres idees al mateix temps que està continguda dins d'una idea d'orde superior.
- Esta jerarquització de les idees culmina en la idea suprema, la Idea de Bé. En lacima de la jerarquia d'idees se situen les idees de Justícia, Bellesa i Bé. El bé és el més perfecte, la causa de tot el just i de tot el bell. La idea que oferix tota veritat.

3. Epistemologia: teoria del coneixement.-

- Dualisme epistemològic: al “món sensible” correspon un coneixement sensible, anomenat “dóxa”, i subdividit en “eikasia” (imaginació) i “pístis” (creença).
- Elconeixement intel.ligible s’anomena “epistéme” i es subdividix en “dianoia” (discerniment) i “noésis” (ciència o coneixement de les Idees).
- Conéixer és recordar: el coneixement és "anàmnesi". La nostra ànima immortal, preexistent al cos i que ja hi ha morat en el món de les idees, pot, per mitjà de l'ajuda de les dades sensorials o guiades pel mestre, recordar un coneixement que ja posseïa.
- Per aexplicar estos graus de coneixement Plató utilitza la coneguda metàfora de la línia i el mite de la caverna.
4. Antropologia: teoria dualista sobre l'home.-

- Trobem en Plató una concepció dual de l'home (influència pitagórica): és una realitat composta de elements independents però relacionats entre si: cos i ànima.
- La part material i mortal, a la que anomena cos, funciona com una espècie depresó de l'ànima, perquè limita a esta, la condiciona i la impedix realitzar les seues activitats específiques.
- Una part immaterial i immortal, a qui anomena ànima, és la part psíquica de l'home que infon vida i moviment al cos, i que li permet desenvolupar les seues capacitats específiques.
- Constituïx el vertader ser de l'home i es dividix en part racional (raó), irascible (sentimentspossitius) i sensitiva (sentiments negatius).
- Plató accepta la teoria pitagòrica de la reencarnació de l’ànima: la mort suposa la descomposició del cos, però l'ànima es reencarna en un altre cos, fins que havent portat una vida pura i regida sàviament fuja del cicle de les reencarnacions.
- L'existència de conflictes interns en el ser humà, és a dir, l'existència d'una lluita interior entre la...