Estat Del Mon
Páginas: 72 (17958 palabras)
Publicado: 8 de noviembre de 2015
Introducció a l'estat del món
1. Introducció
A principis del segle XXI la biosfera humanitzada és davant d’una crisi global que no té únicament components ambientals sinó també socials i econòmics.
Aquesta crisi és conseqüència de la manera particular
en què els humans ens hem relacionat amb el planeta Terra.
Figura 1. Imatges de l'explotació dels recursos naturals i dels desequilibrissocials del nostre planeta
1.1 Objectius de la unitat
Un dels motius que explica la manca d’actuació de la humanitat davant la crisi és la percepció insuficient que ha tingut de la seva magnitud, especialment els
països rics, i també la dificultat per acceptar-la. Tal com deia Lester Brown, del Worldwatch Institute, "hem adquirit la capacitat d’alterar els sistemes naturals
de la Terra, però ensneguem a acceptar la responsabilitat d’aquesta pràctica".
Al Gore, ex-vicepresident dels EUA durant el mandat de Clinton i conegut activista contra el canvi climàtic per la seva pel·lícula 'Una veritat incòmoda', va
escriure l'any 1993 el llibre 'La Tierra en juego', on afirmava: “Tal vez más peligrosa para la integridad del Medio Ambiente que las propias amenazas
estratégicas sea nuestra manera depercibirlas. La mayor parte de la gente se resiste a aceptar la extrema gravedad de la crisis.” En definitiva, no som
conscients de la dimensió de la crisi, ni de la nostra coresponsabilitat, ni estem disposats a acceptar-ne les conseqüències i implicacions.
Figura 2. Sovint els humans del països rics abordem els problemes globals amb una certa dosi de frivolitat. Font: Carrera, E. (ed). (2000)El principal objectiu d'aquesta unitat és introduir-nos en el coneixement de la magnitud dels principals problemes globals des de la perspectiva
ambiental, social i econòmica, problemes la magnitud i gravetat dels quals sovint des de la realitat quotidiana d'un país del nord no som capaços de percebre.
Introducció a l'estat del món
2. Capacitat de càrrega
La capacitat de càrrega és "el nombremés elevat d'individus d'una espècie que un hàbitat pot suportar de forma indefinida".
Posem l'exemple d'una praderia amb cérvols. Hi ha un nombre màxim de cérvols a partir del qual la quantitat d’herba que mengen aquests animals és superior a
la seva capacitat natural de regeneració. Superat aquest límit es produeix una pèrdua de la cobertura vegetal del sòl i, per tant, l’erosió fa reduir laproducció
d’herba. Finalment els cérvols seran la principal víctima del seu excés de població, ja que el nombre d’exemplars es reduirà per manca d’aliment.
Figura 3. Grup de cérvols en un prat. Font: Enric Carrera
Si no se supera la capacitat de càrrega, la població de cérvols es podrà mantenir de forma constant i indefinida (hi hauran morts i naixements però la quantitat
de cérvols es mantindràconstant).
Aquest concepte explica que l'explotació sostenible d'un recurs renovable només es podrà fer si no se supera la capacitat de càrrega. Si no pesquem més peixos
dels que creixen de forma natural, la quantitat de peixos es mantindrà constant de forma indefinida. Si no traiem més fusta del bosc que la que creix de forma
natural —per tant dins dels límits de la capacitat de càrrega— laquantitat de fusta (el capital natural segons alguns
autors) es mantindrà constant de forma indefinida.
La capacitat de càrrega també s'utilitza com a criteri per determinar la pressió màxima que un ecosistema pot suportar sense alterar-se. Així podem dir, per
exemple, que la capacitat de càrrega que pot suportar un parc natural és —suposem— de 500 visitants per dia.
Ara bé, si la població animalobjecte d'estudi és l'ésser humà i l'hàbitat és la Terra, ens podem preguntar: quina és la capacitat de càrrega de la Terra?, quantes
persones pot suportar la Terra?
Figura 4. Si la població animal és l'ésser humà i l'hàbitat la Terra, quantes persones pot suportar la Terra? Font: Carrera, E. (ed.) (2000)
A aquesta pregunta podem respondre que la capacitat de càrrega depèn de les nostres exigències...
1. Introducció
A principis del segle XXI la biosfera humanitzada és davant d’una crisi global que no té únicament components ambientals sinó també socials i econòmics.
Aquesta crisi és conseqüència de la manera particular
en què els humans ens hem relacionat amb el planeta Terra.
Figura 1. Imatges de l'explotació dels recursos naturals i dels desequilibrissocials del nostre planeta
1.1 Objectius de la unitat
Un dels motius que explica la manca d’actuació de la humanitat davant la crisi és la percepció insuficient que ha tingut de la seva magnitud, especialment els
països rics, i també la dificultat per acceptar-la. Tal com deia Lester Brown, del Worldwatch Institute, "hem adquirit la capacitat d’alterar els sistemes naturals
de la Terra, però ensneguem a acceptar la responsabilitat d’aquesta pràctica".
Al Gore, ex-vicepresident dels EUA durant el mandat de Clinton i conegut activista contra el canvi climàtic per la seva pel·lícula 'Una veritat incòmoda', va
escriure l'any 1993 el llibre 'La Tierra en juego', on afirmava: “Tal vez más peligrosa para la integridad del Medio Ambiente que las propias amenazas
estratégicas sea nuestra manera depercibirlas. La mayor parte de la gente se resiste a aceptar la extrema gravedad de la crisis.” En definitiva, no som
conscients de la dimensió de la crisi, ni de la nostra coresponsabilitat, ni estem disposats a acceptar-ne les conseqüències i implicacions.
Figura 2. Sovint els humans del països rics abordem els problemes globals amb una certa dosi de frivolitat. Font: Carrera, E. (ed). (2000)El principal objectiu d'aquesta unitat és introduir-nos en el coneixement de la magnitud dels principals problemes globals des de la perspectiva
ambiental, social i econòmica, problemes la magnitud i gravetat dels quals sovint des de la realitat quotidiana d'un país del nord no som capaços de percebre.
Introducció a l'estat del món
2. Capacitat de càrrega
La capacitat de càrrega és "el nombremés elevat d'individus d'una espècie que un hàbitat pot suportar de forma indefinida".
Posem l'exemple d'una praderia amb cérvols. Hi ha un nombre màxim de cérvols a partir del qual la quantitat d’herba que mengen aquests animals és superior a
la seva capacitat natural de regeneració. Superat aquest límit es produeix una pèrdua de la cobertura vegetal del sòl i, per tant, l’erosió fa reduir laproducció
d’herba. Finalment els cérvols seran la principal víctima del seu excés de població, ja que el nombre d’exemplars es reduirà per manca d’aliment.
Figura 3. Grup de cérvols en un prat. Font: Enric Carrera
Si no se supera la capacitat de càrrega, la població de cérvols es podrà mantenir de forma constant i indefinida (hi hauran morts i naixements però la quantitat
de cérvols es mantindràconstant).
Aquest concepte explica que l'explotació sostenible d'un recurs renovable només es podrà fer si no se supera la capacitat de càrrega. Si no pesquem més peixos
dels que creixen de forma natural, la quantitat de peixos es mantindrà constant de forma indefinida. Si no traiem més fusta del bosc que la que creix de forma
natural —per tant dins dels límits de la capacitat de càrrega— laquantitat de fusta (el capital natural segons alguns
autors) es mantindrà constant de forma indefinida.
La capacitat de càrrega també s'utilitza com a criteri per determinar la pressió màxima que un ecosistema pot suportar sense alterar-se. Així podem dir, per
exemple, que la capacitat de càrrega que pot suportar un parc natural és —suposem— de 500 visitants per dia.
Ara bé, si la població animalobjecte d'estudi és l'ésser humà i l'hàbitat és la Terra, ens podem preguntar: quina és la capacitat de càrrega de la Terra?, quantes
persones pot suportar la Terra?
Figura 4. Si la població animal és l'ésser humà i l'hàbitat la Terra, quantes persones pot suportar la Terra? Font: Carrera, E. (ed.) (2000)
A aquesta pregunta podem respondre que la capacitat de càrrega depèn de les nostres exigències...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.