Estructura social

3. ESTRUCTURA SOCIAL
3.1. Classes socials i desigualtat

Sistemes d’estratificació social/econòmica (i b)
Estratificació social: Institucionalització de la desigualtat a través d’un sistema de relacions que determina qui rep què.
Esclavisme: Basat en el dret de propietat d’uns individus sobre els altres. (és un sistema rígid)
Sistema de castes: Basat en caractéristiques adscrites de lespersones. (Ex. Índia i apartheid) (És un sistema rígid)
Sistema de classes: Basat en les capacitats i assoliments personals. Propi de les societats industrials. (Possibilitat d’alterar la propia relació de forces dins el sistema)

Classes socials (i a)
Classes socials: agrupacions d’individus en posicions similars i amb interessos polítics i econòmics similars dins del sistema d’estratificacióo desigualtat d’una societat.
Legalment obertes però realment semitancades. (tenen un gran vincle intern)
Antagòniques entre sí. (Els interessos d’una classe son contraris als interessos d’una altra. Hi ha una relació antegonista).
Solidàries pels seus membres (Normalment les classes estableixen mecanismes de solidaritat interna. Els organismes de la classe haurien de ser més o menysconscients de la classe i haurien o desenvoluparien mecanismes de solidaritat).
Semi-conscients de la seva existència. (Són conscients que pertanyen en aquest grup).
Pròpies de la societat occidental moderna.

· Teories clàssiques de l’estratificació social en l’era contemporània
- Marx (C)
- Webber (F)
Karl Marx:
- Classes socials:
Derivades de la propietat dels mitjans de producció(Burgesia i proletariat)
- Teoria marxista: Materialisme
Els mitjans i les relacions de producció determinen el canvi social.
La lluita de classes determina l’evolució històrica: infraestructura i superestructura.

Max Webber:
- Classes socials:
Determinades per la propietat, però també per les oportunitats d’ingressos (qualificació), l’estatus i el poder (més enllà de les relacionseconòmiques).

· Teories modernes de l’estratificació social en l’era contemporània
- Davis i Moore (F)
- Parsons (F)
- Wright (C)
- Goldthorpe
Funcionalistes:
David i Moore: la meritocràcia
Parsons: estatus i avaluació
Teoria del conflicte:
E.O. Wright: propietat econòmica i poder (control i autonomia)
Goldthorpe: les opcions vitals com a determinant (qualificació i experiència)Principis de la teoria de T. Parsons:
- La posició en la jerarquia social es determina fonamentalment per l’avaluació que fan els altres.
La riquesa i el poder són elements secundaris.
- Avaluació basada en un sistema comú de valors.
- El sistema de valors es regula institucionalment.
- Com major és l’adequació al sistema de valors, més positiva és la valoració i més elevada és laposició.
· Exemple: EEUU: l’economia com a institució de referència i l’èxit empresarial i/o laboral com a sistema de valors.

Principis de la teoria de E.O. Wright:
- Les posicions en l’estructura de classes socials depenen de:
La propietat econòmica.
El control i l’autonomia en el procés de producció.

Principis de la teoria de Goldthorpe:
- Les posicions en l’estructura de classes socialsdepenen de:
Diferències en els recursos o “oportunitats de vida” per acceder a l’educació i las béns de consum.
El més important no és la propietat econòmica sinó les qualificacions i l’experiència al mercat laboral.
- Classes segons Goldthorpe:
Classe de servei:
Professionals, directors, adminsitratius, supervisors de treballadors de coll blanc i propietaris de capital.
2. Classemitjana:
Altres treballadors de coll blanc: administratius, venedors, sector serveis, petits propietaris (agricultors o ramaders), autònoms (que no tenen empleats) i tècnics de grau mitjà o supervisors de treballadors manuals.
3. Classe treballadora:
Ocupacions fonamentalment manuals (siguin o no qualificades). Assalariats, feines que estan molt més sotmeses a les ordres dels seus superiors....