Explicació general malalties mentals

Les Malalties Mentals













Pau Cabiscol
Júlia Heydenreich
Martí Farré
Esteban Vidal
Claudia Aldabó

CMC
1r Batx B
Profesor: Maria José Murillo
Índex.

1. Introducció
2. Les malalties mentals més comunes
3. Les malalties mentals més curioses
4. Diagnòstic i cures
5. El dia a dia d’un malalt d’alzheimer
6. Conclusió
7. Bibliografia1. Introducció

Introducció: Salutacio, presentació, títol del treball què veurem en aquest treball, en quins temes aprofundirem i índex i finalitat del treball.


Conclusió: argumentar la finalitat del treball i quina tesi ne'm obtingut, coneixements adquirits agraiment al públic i webgrafía/bibliografia

Una malaltiamental és un estat de desordre en el cervell que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, sentiments, emocions o conducta de la persona afectada. És una deficiència en el procés d'organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió. Cal distingir la malaltia mental del retard mental. Hi ha diferents tipus de trastorns mentals, i moltes facetes diferentsdel comportament i la personalitat humana poden arribar a patir trastorns.


En les malalties mentals s'estableix la diferència entre neurosi i psicosi, consistent bàsicament en el fet que en la neurosi l'afectat és conscient del que li passa i els canvis en la conducta no tenen tanta intensitat com en la psicosi. 


El tractament de les malalties mentals pot ser dut a terme per part d'unaespecialitat mèdica com la psiquiatria, encara que psicòlegs i metges de família també hi poden intervenir. S'utilitzen medicaments, anomenats psicofàrmacs, alguns tipus de psicoteràpia o ambdues accions combinades.


Les malalties mentals s'estenen desde l'anorexia i l'autisme, passant per la despressió clínica o esquizofrènia i fins a altres no tan comunes com el síndrome de capgras o lasíndrome de munchausen.










2. Les malalties mentals més comunes

1. L’estrès

“L’estrès és un estat emocional resultat d’alteracions biològiques, cognitives, emocionals i de comportament, provocades per la ruptura de l’equilibri intern".
Tothom en parla, tothom intenta evitar-lo, tothom en té, tothom tracta de treure-se’l de sobre. L’estrès és una epidèmia que sembla afectargairebé tota la humanitat. 
La paraula prové del mot anglès stress que significa tensió, fatiga, pressió a la qual està sotmès un objecte o una persona. En l’àmbit mèdic anomenem estrès psicosocial al conjunt de situacions d’un individu que li exigeixen un rendiment superior al normal. Es tracta, doncs, tant d’uns mecanismes que tenen la capacitat d’agredir-nos com de defensar-nos, en el clàssicmecanisme d'acció-reacció. 
És un estat de gran tensió nerviosa originat en la persona per l’excés de treball, les aspiracions no satisfetes, l’ansietat,etc. Sol manifestar-se a través d’una sèrie de reaccions que van des de la fatiga prolongada i l’esgotament fins mals de cap, gastritis, úlceres, ... podent ocasionar inclús trastorns psicològics.

Símptomes
Les primeres conseqüències de l’estrèspoden semblar petits detalls sense importància, però convé fer-los atenció per evitar que es converteixin en un problema major.
-Dolors d’esquena i coll. La tensió s’acumula als músculs de l’esquena.
Insomni. Els problemes per adormir-se i la falta de descans agreugen les situacions d’estrès.
-Dolors freqüents. Mal de cap, acidesa de l’estómac, indigestió o digestions difícils, etc.-Nerviosisme, excés d’activitat, ansietat, angoixa. Impaciència i irritabilitat: es descarrega la tensió al menor estímul.
-Falta de concentració, fatiga intel·lectual, inapetència a les tasques habituals, distraccions, descens del rendiment intel·lectual o físic, etc.
-Depressió, tristesa, abatiment general.


Els seus efectes
Moltes coses canvien en el nostre cos quan es troba en estat de...