Extraccíon de la cafeïna

(³)Osteoporosi: Consisteix en un desequilibre en la formació en la substancia fonamental de l'os i es manifesta amb deformacions òssies i fins hi tot la facturació de l'os.
(²) Ulcera: Pèrdua de substància penetrant, de curs crònic i d'evolució per brots, de les zones del tub digestiu banyades pel suc clorhidropèptic (estómac i bulb duodenal).
(¹)Guaranà: Planta enfiladissa nadiu del Brasil, dela família de les sapindàcies, amb petits fruits de color vermell que tenen un alt contingut en cafeïna. (²)Sistema nerviós central: Constituït per l'encèfal i la medul·la espinal, protegits pel crani i la columna respectivament.
(⁴) Aminoàcid: Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina. Són la unitat bàsica de les proteïnes.
5. Cos
5.1. Marc teòricAquest marc teòric està format per una primera part, força ampliada, d'informació teòrica de la cafeïna i una segona part d'explicació de què és una TLC, la tècnica que utilitzaré per realitzar l'anàlisi qualitatiu de la cafeïna.
5.1.1. Característiques generals de la cafeïna
La cafeïna, altrament coneguda com a teïna o guarana, és un compost químic que el podem trobar en la naturalesa en lesllavors de cafè, de cacau (la xocolata), de cola (refrescs a base de cola), en els fulles del te i en la guaranà (¹). La cafeïna de forma aïllada té aspecte d'una pols blanca o com un cristal·litzat blanc. És ben coneguda per tenir les característiques de ser inolor i de tenir un intens gust amarg. També, es caracteritza per estimular el sistema nerviós central (²), el cor i la respiració. Un altreefecte de la cafeïna sobre el cos humà són els efectes diürètics (al ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme a través de l'orina).

La cafeïna es classifica com un alcaloide (substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d'origen vegetal i d'estructura química molt variada i complexa, que, en general, està dotat de marcades propietats farmacològiques a baixesdosis). Els alcaloides, i per tant la cafeïna, és caracteritzen per estimular els sistema nerviós central. Va ser descoberta el 1819 per el químic alemany Friederich Ferdinand Rung i descrita el 1821 per Pierre Joseph Pelletier i Pierre Jean Robiquet.

Estructura molecular de la cafeïna
5.1.2. Propietats físiques i químiques
El seu nom correcte és: 1,3,7-rimetilxantina o3,7-dihidro-1,3,7-trimetil-1H-purina-2,6-diona. La seva fórmula química és C8H10N4O2 i la seva estructura molecular es pot veure en la següent imatge.
La cafeïna és una substància sòlida en estat natura, tot i que el més habitual és trobar-la dissolta. Com a substància sòlida una de les propietats físiques que la identifica és el seu punt de fusió, que va dels 234 als 238ºC i sublima (propietat de passar de sòlid agas) als 186ºC.
Solubilitat de la cafeïna:
La cafeïna és una substància molt poc insoluble en aigua a temperatura ambient. En canvi la cafeïna és molt soluble en aigua bullent.
Gràcies a aquesta baixa solubilitat a temperatura ambient la seva lliure mobilitat pels diferents teixits de la planta és baix. Si no fos així, la cafeïna resultaria tòxica per a les cèl·lules de les plantes.
Lasolubilitat en l'aigua és proporcional a la temperatura. A temperatura ambient es dissolen fins a 2 grams per cada 100 ml, mentre que a 100ºC es dissolen fins a 66 grams de cafeïna.
Dintre dels dissolvents orgànics habituals, el cloroform és el que dissol millor la cafeïna (a 25ºC es dissolen 18 grams de cafeïna en 100 ml de cloroform).

5.1.3. Continguts de cafeïna en aliments
A continuació presentouna taula on s'hi troben els continguts habituals de cafeïna en els productes que més es solen utilitzar:
Producte | Quantitat de la ració | Cafeïna per ració (mg) | Cafeïna per litre |
Xocolata (45% de cacau) | 1 rajoleta (43 g) | 31 | - |
Xocolata amb llet (11% de cacau) | 1 rajoleta (43 g) | 10 | - |
Cafè (cafetera domèstica) | 207 ml...