Mecanica de suelos

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 34 (8396 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 15 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Aquest treball neix a partir de l’enorme inquietud de l’alumne per els mecanismes que regeixen el funcionament del sòl com a material primer de la construcció. L’escrit intenta aplicar de forma pràctica els coneixements assolits a classe i aquells assolits al llarg de la vida professional.

TÈCNICQUES DE MILLORA DELS TERRENYS COM A ALTERNATIVA ALS FONAMENTS PROFUNDS

0.- Index

1.introducció ........................................................................................................... 2. tècniques de millora del terreny ..........................................................................
2.1 substitució del tereny 2.2 precàrregues 2.3 vibració profunda i columnes de grava 2.4 compactació dinàmica del sòl 2.5 instal·lació de drens 2.6 inclusions rígides 2.7injeccions i altres tipus de millora 2.8 estabilització en massa 2.9 resum

pàg. 3 pàg. 4 pàg. 4 pàg. 5 pàg. 7 pàg. 9 pàg. 11 pàg. 12 pàg. 16 pàg. 20 pàg. 22 pàg. 24 pàg. 25 pàg. 27 pàg. 30 pàg. 33 pàg. 34 pàg. 34 pàg. 34 pàg. 34 pàg. 36 pàg. 39 pàg. 40

3. estudi del cas pràctic ...........................................................................................
3.1 tipologia de reblerts.Resum de característiques 3.2 predimensionats incials amb llosa de fonamentació 3.2.1 opció 1. precàrrega del terreny. 3.2.2 opció 2. fonamentació compensada 3.3 sostenibilitat en el procés 3.4 viabilitat econòmica 3.4.1 opció 1. precàrrega del terreny. 3.4.2 opció 2. fonamentació compensada

4. conclusions......................................................................................................... A. bibliografia .......................................................................................................... B. annex documentació gràfica ..............................................................................

Pàgina 2 de 40

TÈCNICQUES DE MILLORA DELS TERRENYS COM A ALTERNATIVA ALS FONAMENTS PROFUNDS

1.- introducció
Es habitual en la construcciótrobar-se amb terrenys formats per reblerts o simplement generar zones de reblert en el propi procés constructiu per motius inherents a l’obra. El comportament d’aquestes zones es, a priori, difícil de preveure, cosa que en la majoria de casos aboca de forma “inercial” a l’ús de fonaments profunds. En la majoria de casos els reblerts es troben localitzats en zones d’antigues explotacions depedreres que han cessat la seva activitat i que s’han anat “recuperant” a base de vertir residus de construcció, com ara terres sobrants, excessos d’excavacions; també es solen trobar en rieres que han modificat el seu traçat i que han estat reomplertes amb diferents tipologies de sols. La gran majoria d’aquests terrenys han estat reomplerts de materials heterogenis i antròpics al llarg del temps, amb lafinalitat de recuperar-los el planejament i el temps s’han encarregat de definir-los com a sòl edificable. La seva problemàtica esdevé el seu grau de consolidació, que no podem assumir com “normalment consolidat”. Les tipologies habituals d’edificació sobre aquests terrenys acostumen a ser equipaments que es desenvolupen en extensió, del tipus camp de futbol municipal, pista d’atletisme municipalo similars. Les edificacions que acompanyen a aquests tipus d’equipaments es solen desenvolupar de forma linial i en planta baixa, per tant les càrregues que es transmeten al terreny son de poca importància, i permeten l’estudi de solucions alternatives als fonaments profunds, com poden ser millores del terreny o fonaments compensats amb la finalitat d’aconseguir un abaratiment econòmic del’obra. El present estudi pretèn incidir sobre aquestes alternatives i la metodologia dels fonaments profunds, suposant que es disposa de temps i mitjans per a l’aplicació de tècniques de millora del terreny. Es pretèn avaluar si realment és viable fonamentar un “edifici mostra” sobre un terreny millorat aconseguint un abaratiment apreciable de l’obra. En altres casos, l’èsser humà s’ha vist obligat a...
tracking img