Farmacoeconomía y márqueting


FARMACOECONOMIA
I
MÀRQUETING FARMACÈUTIC




PRÀCTICA 1
Començàrem definint la farmacoeconomia com l’avaluació econòmica de medicaments, la qual implica la regulació de preus, el finançament i els problemes de distribució.
També hi vam parlar dels instruments que s’utilitzen per obtenir exclusivitat al mercat, com són les llicències i les patents.
Una patent es pot definir com a untítol de propietat industrial que otorga l’Estat en el qual es concedeix un dret d’explotació, en aquest cas del medicament, a canvi de fer pública la invenció, d’esta forma la societat es beneficia de la invenció anomenada. En principi la durada de la patent és de vint anys, a no ser que hi haja una renúncia, una manca de pagament o explotació, per exemple.
Els avantatges per a un laboratori detenir una patent són aconseguir l’exclusivitat en el mercat (el que provoca una posició dominant), aconseguir beneficis per cessió o per venda de la patent, fer de la patent un actiu negociable, frenar el desenvolupament de la competència o bé tindre una imatge innovadora (el que fa tenir un cert prestigi). Però també n’hi ha de problemes ja que és un procés car en el qual es divulga informació iafavoreix que altres empreses investiguen la línia del producte.
N’hi ha de diferents tipus de patents, entre les més comunes hi podem trobar: la bàsica del principi actiu, el mètode del tractament i la síntesi i processos de fabricació.
Normalment la protecció de patent és a partir de la sol·licitud, i no de la comercialització. L’objectiu és que el titular de la patent pugui tenir al menys15 anys d’exclusivitat.
La web que hem fet servir per buscar patents és ESPACENET: http://www.epo.org/searching/free/espacenet.html, la qual pertany a la oficina europea de patents, i com ja hem dit, ens permet veure quins laboratoris tenen o van tenir la patent dels diversos principis actius.
D’altra banda, podem definir les llicències com a les autoritzacions d’ús d’una patent. En lesllicències el titular de la patent, el qual s’anomena llicenciant, concedeix la llicència al llicenciatari. Aquestes es poden limitar a un determinat territori.
Els objectius de les llicències són augmentar el mercat, equilibrar la poca capacitat de producció i comercialització i afavorir als laboratoris que no investiguen.
També n’hi ha de diferents tipus de llicències:
Llicències contractuals: Són lesllicències ‘normals’. Poden ser:
· Out: El producte surt de la companyia, és a dir, un laboratori que ofereix llicències.
· In: El producte entra en la companyia, és a dir, un laboratori que en busca de llicències.
· Semi-exclusives: On el llicenciatari i el llicenciant comparteixen el mercat.
· Simples
· Exclusives: Quan es dóna la llicència a un laboratori d’un altre país.
· Co-Marketing:On el llicenciatari i el llicenciant comparteixen les despeses.

Llicències obligatòries: Quan l’Estat nacionalitza una patent, per exemple en cas d’epidèmia.
Llicències de ple dret: En aquestes, el titular de la patent està disposat a autoritzar la utilització de la invenció a qualsevol interessat (llicenciatari). Permetrien, al titular de la patent, disminuir les tasses anuals.

La webque podem fer servir per cercar quins laboratoris busquen llicències o quins les ofereixen és: www.pharmalicensing.com


PRÀCTICA 2

Començàrem definint el concepte de mercat com als consumidors o consumidors potencials que comparteixen un desig o una necessitat. És l’acord d’intercanvi de béns (tangibles, per exemple medicaments) i serveis (intangibles, com el servei donat a una oficina defarmàcia) entre individus o associacions d’individus.

Hi ha diferents tipus de mercats:

Mercat teòric: És tota la població que té la necessitat d’un producte.
Mercat potencial: És la màxima captació d’un producte
Mercat actual: El mercat que tenim actualment.
Mercat objectiu o ‘target’: És el mercat al qual es dirigeixen la totalitat dels nostres esforços i accions de màrqueting amb la...