Feminismo Islamico

L’EXTRANYA VISITA

Hola, qui ets ... va preguntar l'ancià intentant reconèixer en la foscor la presència que tenia davant. 

Els que semblaven un parell d'ulls que brillaven davant l'absènciad'un rostre que els contingués i el seu cos era una infinitat de petits punts destellants condensats en un espai de l'habitació.

Amb dificultat va tornar a mirar però fins a aquest instant tot liresultava desconegut. Es va asseure al llit i va encendre la llum del vetllador i ja amb els seves velles ulleres va poder reconèixer detalls en aquesta presència que prenia forma davant del seu llit.Els ulls que el miraven tancaven misteriosament paisatges molt llunyans d'un sud plujós on va créixer i alliberaven l'aroma intens dels boscos on va jugar amb els amics de llavors.

-Jo era un soldatjugant a la guerra, va recordar, arrossegant unes botes amb terra fangosa plenes de fulles seques, corrent per no ser capturat ... ho recordo, va pensar trist en veu baixa.
-Qui ets, va tornar ainsistir suplicant, però encara no hi havia una resposta verbal, aquesta semblava venir del so dels trens i del xiulet de les locomotores que sorgien de la respiració d'aquesta entitat i en les imatgesdifuses de tots els rostres que li miraven somrients des dels seus finestretes. Els seus llavis tampoc es movien però estranyament podia escoltar des d'ells mil converses d'altres temps, apagades, comsi fossin murmuris amagats darrere d'una porta.
-Jo sóc aquell soldat qui tu vas arravatar la vida, ara vinc a casa teva per quedar mi fins que junts ens anem d’aquest món.
A aquesta altura jasabia perfectament de què es tractava. 

Va contemplar l'habitació tractant de trobar-hi alguna cosa d'aquests altres temps, però sabia que les parets de l'asil estaven nues de records i que de l'altrecostat el món era extens, distant i llunyà fins on aquesta nit dormien els seus fills i les seves famílies. 

Va apagar la llum, es va acomodar al llit i va tancar els ulls per esperar que aquest li...