Filo Hannah Arendt

El que primer hem de comentar de Hannah Arendt és que ella no es va considerar mai filosofa per què el que ella creia que feia com a professió era pensar; és a dir, tal com ella escriu pensadorad’ofici. Ella no dóna consells, sinó que transmet coneixements que serveixen a la dignitat humana i a la raó. Aquest pensament sorgeix com la teoria crítica política del moment post- totalitari, peròtambé per al feminisme de l’època i com a precursor.
Arendt basava el seu pensament en el naixement de l´individu i els seves relacions que donaven profit, a diferencia d’altres filòsofs que es basaven enla mort. Explicava que l’individu configura el món en connexió amb els altres, fent referència a les condicions bàsiques de la vida activa de l’ésser humà en si, que Arendt limitava a treballar,produir i actuar, que a vegades incloïa pensar. Aquesta manera de pensar però era un diàleg intern que segons Hannah ens distanciava del món amb el que podíem ser lliures i arribar a una cosa nova, unobjectiu determinat.
Així el món humà es construïa a partir de les accions imprevisibles dels humans, amb una naturalesa fràgil perquè tot es pot destruir i desaparèixer, i oberta perquè lespossibilitats del futur són múltiples, gràcies al pensament i l’acció.
Podem dir que va començar a filosofar degut a la seva situació social, afectada pels conflictes a la seva vida a la Segona Guerra Mundial,ja que era perseguida i en perill constant per ser el que era; jueva. Per sort o per desgracia aquesta manera de pensar la van fer aportar coses a la filosofia política, amb obres com la condicióhumana on troba diferencia entre la naturalesa i la condició d’aquesta.
En les seves obres a més de parlar sobre la condició humana i el que envolta a aquesta com per exemple el fet dubtós de que tinguiuna resposta pròpia sobre si mateix, fa propostes que segons molts són de molta importància i van servir per a senyalar el camí per superar la violència mitjançant la vida política, ja que ella...