filo





HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA


2n DE BATXILLERAT




BLOC I:


FILOSOFIA ANTIGA














IES Maria Aurèlia Capmany.
Departament de Ciències Socials.
Seminari de Filosofia.
ÍNDEX:




1
Introducció.......................................................................................................
22
La Grècia Antiga..............................................................................................
3






3
Plató..................................................................................................................
6






4
Aristòtil.............................................................................................................22






5
Epicur................................................................................................................
37






6
Textos...............................................................................................................
45





1- Introducció



Entenem per Filosofia Antiga el conjunt d'obres produïdes a la conca mediterrània, ien concret a les cultures Hel·lènica i Romana, en el període que abraça des de l'aparició de les primeres teories filosòfiques, és a dir, cap a finals del segle VII aC, fins les obres produïdes al darrer període de l'Imperi Romà Occidental1, és a dir, cap a mitjans del segle V dC.

Aquesta llarga època es subdivideix, a la seva vegada, en diferents períodes:

- Filosofia presocràtica: Aquestperíode començaria a finals del segle VII aC, i finalitza al segle V aC. Es caracteritza per la preocupació per la Naturalesa, el seu origen, els motius del seu canvi, la seva estructura...
- Filosofia clàssica: Aquest període engloba els segles V i IV aC2. Trobem els autors de més pes en la nostra cultura: Protàgores, Sòcrates, Plató i Aristòtil. A aquest període apareix la preocupació perl'ésser humà com a tema filosòfic: Ètica, Política, Psicologia ... seran els principals temes d'aquesta època.
- Filosofia hel·lenística: Aquest període s'inicia amb la mort d'Alexandre el Gran (323 aC) i finalitza amb la batalla d'Actium (31 aC)3. No és una època brillant pel que fa a l'aparició de teories filosòfiques originals, però és, sense cap mena de dubte el període més brillant de laciència grega i romana. Els principals corrents filosòfics que troben són: l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme, a més dels continuadors dels corrents nascuts a l'època anterior: platonisme i aristotelisme.
- Filosofia romana: Es tracta del darrer, i més llarg, període de la cultura antiga que es desenvolupa al llarg de l'Imperi Romà. La producció filosòfica d'aquesta època es centra en doseixos:
- per una banda trobem l'evolució del pensament grec, fonamentalment l'estoïcisme (Sèneca, Marc Aureli...) i el neoplatonisme (Plotí).
- d'altra banda apareix una visió del món nova, el Cristianisme, que s'inserirà en la cultura romana amb autors com Pau de Tars i Agustí d'Hipona.

Òbviament, no estudiarem totes aquestes etapes de forma exhaustiva, ni tan sols les estudiarem totes,sinó que ens centrarem en els autors que ens mana el programa: Plató, Aristòtil i Epicur, i estudiarem la resta només en tant que ens facilitin la comprensió d'aquests autors.
Així doncs, en centrarem en autors grecs i, per tant caldrà una visió general de la cultura grega antiga per tal de comprendre millor el pensament d'aquests autors.

2- La Grècia Antiga

La intenció d'aquest apartat ésdonar a conèixer els elements culturals que afavoreixen l'aparició i desenvolupament del pensament filosòfic.

El primer que hem de saber és que, al període del que parlarem (del segle VII al III aC), el que nosaltres coneixem com a Grècia4, en tant que unitat política, no existeix: els anomenats grecs viuen a ciutats-estat (és a dir, políticament independents) que es distribueixen al...