FILOSOFIA SDB

1. PROBLEMATITZACIO DE LA CATEGORIA “DONA”
Preguntar-se per aquest concepte no és buscar una definició apropiada que faci referencia a una realitat que no es questiona, sino portar un dubte radicalal significat del concepte “dona”.
Es constata un ús contradictori del terme: D’una banda fa referencia al fet biologic de ser femella, i de l’altra, és un valorque no es sap si és unaqualitatsegregada pels ovaris o una idea platónica.
Els il.lustrats racionalistes neguen aquest sentit valoratiu però això no fa desapareixer la discriminació sinó que és una fugida. Es tracta d’un mite forjat al llarg del temps, resultat d’un proces d’aprenentage en societat des de la infancia, per que tot esser huma concret està sempre posicionat de manera singular en la societat on comnpleix uns rols o paperssocials. La dona fa funcions vinculades a l’atencio dels altres i esta exclosa de les funcions deslligades de l’ambit de l’afectivitat.
Aquestes caracteristiques que s’atribuiexen i s’exigeixen a les dones, la feminitat, és el resultat de la socialitzacio diferenciada de xiquets i xiquetes. Això ho van denunciar ja al s.xvii persontages com Diderot o Stuart Mill. Tots ells parlen sobre elcarácter artificial i la construccio cultural de la “feminitat” i denuncien l’exclusio de la dona de l’esfera publica i el poder. Les seues análisis van impulsar el moviment sufragista i amb ell, la vindicació dels drets de ciutadania per a les dones.

2. ANÀLISI DE LA CONDICIÓ FEMENINA AMB EL MÈTODE REGRESIU-PROGRESIU
Aborda l’objecte d’estudi des de dues perspectives distintes, necessàries icomplementaries.
a)Analítica i regresiva (1r volum d’El segon sexe):
En un primer momento es tracta de veure com s’ha constituit i consolidat la feminitat. Constatar que hi ha una falta de simetría en la major part de les societats entre la masculinitat i la feminitat, on aquesta es defineix com a mancança de determinades qualitat que pertanyen al masculí. L’home es considerat Subjecte, menttre que la donarepresenta l’innesencial, l’Alteritat.
Per què les relacions no han estat de reciprocitat? Si tota consciencia tendeix a reconeixer-se com a tal afirmant-se subjecte, com es que no ha passat? D’on li ve a la dona aquesta submissió?
En aquesta part la mirada de SdB es regesiva i analítica perque descompon el fenomenadara les circumstancies per a entendre l’opressio de les dones. A mes a mes , elfenomen de l’opressio es cinsiderat com una exterioritat. Aquest primer volum te 3 parts:
1. DESTÍ: de les postures de la biología, la psicoanalisi i elk materialisme historic. Critica l’afirmacio de que ser dona es un desti, un model de ser predeterminat que no deixa espai a l’exercici de la llibertat.
2. HISTORIA: analisi de les causes que originen aquesta situacio d’inferioritat.
3. MITES:analisi del paper que han exercit els mites, elaborats pels homes en un mode d’organitzacio social que oprimeix les dones, denominat “patriarcat”
b)Sintetica i progressiva (2n volum):
En aquesta part SdB adopta la perspectiva de la interioritat. Segueix la segona fase del metode. S’sestudia el fenomen de l’opressio de les dones des del punt de vista de les mateixes dones i es mostren les possibilitatsque tenen de modificar la seua situacio. L’estudi es sinteticperque les dones son subjectes amb vivencies concretes i integren en la seua accio els elementsdiferents de cada situacio, i a mes a mes, es progresiu perquè superen la situacio(es veu com modifiquen mitjançant l’accio els condicionaments biologics i culturals que constitueixen cada situacio. Consta de 4 parts i la conclusio:
1.FORMACIÓ: socialitzacio diferent pel mascle i la femella. Aprenentatge de la condijo femenina de dona des de la infancia. Sexualitat.
2. SITUACIO: matrimoni, maternitat, relacions socials, prostitucio i vellesa.
3. JUSTIFICACIONS: mecanismos de realitzacio en la societat desigual: narcisita i mistica.
4. CAP A L’ALLIBERAMENT: considera els canvis que fan falta per a que es faça realitat l’alliberament...