Filosofia J.S.Mill

B) Sobre la llibertat
1)Quins són els deures que tenim envers les altres persones?
Viure en societat fa indispensable que cadascú mantingui una certa línia de conducta envers els altres:
- No perjudicar els interessos d'un altre.
- Prendre cadascú la seva part en els treballs i sacrificis necessaris per defensar la societat o els seus membres de tot mal.
Les virtuts personalsvénen en segon lloc respecte a les socials. D'aquesta manera es pot fer patir una persona molt severes penalitats de mans dels altres.
2) El càstig és l'única manera de convèncer la gent perquè facin el que els convé.
En realitat no és un càstig, sinó una conseqüència i, doncs, la idea de Mill d’una societat civilitzada és que la societat permeti un alt grau de llibertat individual, mentrecastiga els qui amb la seva llibertat perjudiquen d’altres individus, i que, a més, proporcioni mitjans als membres de la societat per a que puguin autorealitzar-se. Una reeducació pot arribar a ser molt fructífera. En aquesta qüestió, també s'ha de tenir en compte que per a ser castigat s'ha de ser major d'edat i estar en bon estat mental.
3) Quina distinció fa entre descrèdit i desaprovació?
Ladefinició de desaprovació (en un context social i segons JSM), ve establerta quan una persona viola una de les seves obligacions cap a una/es altra/es persona/es i el cas, per consegüent, deixa de ser personal, en canvi, el que podem entendre de descrèdit (on en aquest cas "desacreditar"), vindria a ser quan, per estricta justícia, la decisió del càstig hauria de recaure en aquells que han depatir-ne les conseqüències (de la infracció/violació), doncs, la definició que dóna Mill sobre el descrèdit és que "No hi ha res que tendeixi a desacreditar i a frustrar els millor mitjans d'influir la conducta que el recurs als pitjors".
4) "Hi ha gent incapaç que són com a menors d'edat que la societat no pot abandonar a si mateixos". Explica aquesta cita.
Quan JSM es refereix a "menorsd'edat", intenta agrupar a tots aquells amb dificultats mentals ja sigui per un retard, perquè necessita ajuda psicològica, o altres de tipologia semblant. És per aquest fet que, al tenir aquest problema (que ell l'anomena "incapacitat") que s'ha de tenir una cura especial. Per exemple, aquests no tindran obligacions amb la societat ni amb la seva família i, per tant, tampoc podran sercastigats per una desaprovació.


5) Quin és doncs el límit just de la sobirania de l'individu sobre sí mateix? Quina esfera de la vida humana pertoca a la individualitat i quina a la societat?
Cada persona és lliure d'actuar mentre aquestes accions no perjudiquin a la societat, és a dir, que la seva conducta envers els altres no pugui tenir cap conseqüència negativa. Un exemple seria el deprendre droga, la persona és lliure de consumir-ne però quan per aquest fet porta problemes a altri, llavors el problema ja esdevé social i s'han d'aplicar les mesures oportunes.
El principi que Mill estableix per tal de limitar l’esfera de llibertat privada de l’esfera d’acció pública consisteix en considerar que el paper de la societat ha d’estar limitat per la llibertat individual, és a dir,el límit de les accions individuals es troba en la protecció de la societat. La societat només pot intervenir en les decisions personals de cada persona a partir del moment que aquestes decisions afecten de manera general a la col•lectivitat. La societat, per Mill, no hauria de tenir cap influència en les decisions
Aquest principi que estableix l’anomena principi del dany i considera queles persones han de tenir llibertat individual completa en tot allò que no provoqui cap dany als altres. Des del moment en què la conducta d’un individu (esfera privada) perjudica o afecta negativament a un altre, l’acció d’aquest ja no recau dins l’esfera privada, sinó que esdevé una conducta que pot ser jutjada socialment (esfera pública).

C) L'utilitarisme
1) Per què la utilitat no...