Filosofia
2.1Difèrencies entre el llenguatge animal i elllenguatge humà: l’animal es caracteritza per ser: Concret: no te un nivell abstracte; el seu llenguatge sempre esta lligat al medi ke l’envolta, Innat: en l’animal no es dóna un parenentatge del seu llenguatge, tenen un sons ya de naiximent, Mímic: no es tracta d’un llenguatge artivular amb fonemas. L’HUMA es caracteritza per ser: Adquirit: el llenguatge es fruit de l’aprenentatge, Simbòlic: lesparaules són símbols, la cual cosa no sols és un mitja de comunicació sinó també un instrument de pensament, Convencionat: els senyals ke formen el llenguatge no tenen ralació amb l’objecte ke designen, Productiu: l’home pot crear formes de llenguatge noves, l’animal no, Abstracte: el llenguatge huma escapa de la immediatesa del medi.2.4 LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE: són cadascuna de lesfinalitats susceptibles d’ésser complertes per un determinat missatge, Karl Buhler afirma ke hi ha 3 funcions del llenguatge: La expressiva: informa sobre l’estat animic del parlant, Apel.lativa: actua sobre l’atenció de l’oient, Representativa: donem alguna explicación sobre objectes o fets. Ademés Roman Jakobson distingeix tres funcions més: La Fatica: és un indicador del manteniment o confirmación de lacomunicación, Metalingüistica: és la ke parlem sobre el propr codi lingüistic, Poètica: és la relació amb el missatge comunicat, d’on deriven la interpretación i l’anilisi literari. John Langshaw distingeix 3 actes de parla: locucionari: es l’acte de produir una emissió lingüistic amb un significat desciptiu, Il.locucionari: és l’acte de realitzar l’acció enunciada per part de ki parla,Perlocucionari: es l’acte de parla ke pretén produir u efecte en l’oeint.
2.5La imprecisió del llenguatge: una de les raons d’akesta imprecisió es per la pluraritat de signitficats de les paraules. La polisèmia adopta dues vessants: Equivoc: es tracta d’akells termes ke poden atribuir-se a conceptes i coses ke són completamente diferents, Amfibologia: consiteix en la pluralitat de significats d’unafrase. Per altra vanda cuan el llenguatge s’ha d’utilitzar amb rigor científic, hem d’abandonar el lleguatge natural i utilitzar un lleguatge ke es referisca a akest tema concret. 3.5LA 3.2FILOSOFIA DEL LLENGUATGE: hi ha molts filosofs ke es dediken a l’estudi de les implicacions filosòfikes de llenguatge, es el ke s’anomena filosofia analitica. Per ha saber ke pretenien akests filosofs convé...
Regístrate para leer el documento completo.