Filosofia

[pic]

[pic]

1. EL LIBERALISME ECONÒMIC

1. Adam Smith : el Lliure Mercat i la Riquesa de les Nacions
2. David Ricardo : la Teoria del Valor

2. KARL MARX : EL MATERIALISME DIALÈCTIC

1. Del Socialisme Utòpic a la Dialèctica de la Història
2. L’Home i el Treball : el Materialisme Marxista
3. Modes de Producció
4. La Dialèctica de la Història5. Trànsit del Capitalisme al Socialisme
6. Valoració de l’Estat : Super-Estructura de Control

1. 1. ADAM SMITH : EL LLIURE MERCAT I LA RIQUESA DE LES NACIONS

Adam Smith (1723-1790) és el representant destacat de tota una nova generació d’economistes anglesos, de tradició il·lustrada, oposats als abusos de poder per part dels estaments clàssics “cleptocràtics” (Rey, Nobles,Església), que res produïen i tot ho consumien. Smith i els seus col·legues dissenyaren el nou Sistema que hauria de dominar el Món, i al que anomenem Capitalisme. Al seu llibre “La Riquesa de les Nacions” va defensar una economia lliure i productiva, basada en l’explotació eficaç dels recursos naturals mitjançant la coordinació del treball, és a dir, la nova Gran Indústria moderna del segle XIX,molt superior a l’artesania tradicional. Per això, però, són necessàries les inversions de Capital, que contracten la força de treball, que compren recursos naturals i maquinària, i que encarreguen els transports necessaris per a la distribució de les mercaderies. D’aquesta manera el “Mercat” s’omple de productes (de riquesa) que competeixen entre sí només regulats per la llei de l’oferta i lademanda. Els productes més demandats pugen els seus preus, però immediatament baixen perquè entren en joc nous inversors per tal de competir (augmentant l’oferta). És així com el “Mercat” ofereix amb excedents les mercaderies necessàries al preu just (teoria de la “MÀ INVISIBLE” : el Mercat s’auto-regula).

Com vegeu, el “Mercat” no necessita regulació per part de l’Estat; per contra és l’absolutallibertat econòmica la que estimula la producció de riquesa, basada en l’interès individual per prosperar (la competència de cadascun per enriquir-se, estímul natural). Amb això es genera una allau de mercaderies sempre a preus competitius, de la qual cosa es beneficia el conjunt de la Societat, inclòs també l’exportació cap a l’estranger (el Comerç Internacional). Els inversors que arrisquen elseu Capital i els empresaris dinàmics són, per tant, els que generen la vertadera riquesa de les Nacions, i indirectament, també el poder dels Estats, que poden ingressar grans dividends cobrant un mínim d’impostos sobre una economia sempre lliure, rica i competitiva.

El paper de l’Estat és per tant el de simple “policia”, un vigilant que sanciona els monopolis i protegeix mitjançant lleis lapropietat privada, la lliure competència i les rentes del Capital (es tracta de l’Estat de Dret, fonamentat pel senyor Locke, que ja conegueu ... ¿?) [1].

1. 2. DAVID RICARDO : LA TEORIA DEL VALOR

David Ricardo (1772-1823) és un dels cervells més acreditats de l’economicisme anglès. Deixà l’escola als 14 anys per a treballar en una agència de corretatge, i als 25 s’havia fet milionari ambles seves inversions en Borsa; ja de major arribà a ser membre del Parlament Anglès. Per a començar proposà una idea brillant : cal una unitat monetària que estabilitzi el valor de les mercaderies, en relació a un criteri objectiu (patró or). Més tard, al seu llibre Principis d’Economia Política i Tributació (1817) defensà la lliure competència de la Indústria, subratllant l’especialitzacióinternacional en la producció dels bens i serveis. Però sobre tot va destacar amb el seu anàlisis sobre el valor de les mercaderies, on afirma que el valor d’un producte depèn del cost social necessari per tal de produir-lo.

El cost social d’una mercaderia, afirma Ricardo, és una funció que té com a principal variable els salaris dels treballadors. Aquestos salaris depenen de la quantitat de...