filosofia

L’ORIGIEN DE LA FILOSOFIA (ORIGEN OCCIDENTAL)
‘Amic o amant (filos) de la saviesa (sofia)’. Allò que és racional, sistemàtic i crític.
Jònia (colònia grega a l’Àsia Menor), segle VI aC. L’ésser humà observa el que l’envolta,
meravellat i estranyat, però per primera vegada convençut de l’existència d’una explicació
racional capaç de desvetallar l’ordre i el sentit ocult de tot això. En aquestmoment podem
parlar d’aparcició de la filosofia.

*EL CONEIXEMENT MITOLÒGIC
Primeres descripcions i explicacions del món: de l’entorn natural, dels fenòmens
atmosfèrics, dels principals costums, de la vida d’ultratomba...
Trets que comparteixen els mites:
-Personatges llegendaris: déus i herois de l’Olimp. En el mite, les forces de la
natura estan personificades i divinitzades (antropomorfisme).-Relats imaginatius o fantàstics: Els mites no recorren a lleis precises i
comprovables, sinó a la voluntat capriciosa dels déus, de les seves disputes i
amors.
-L’autor del mite és sempre desconegut i col·lectiu, al contrari del que passa en les
teories científiques o filosòfiques.
-Tenen un caràcter tradicional i acrític.
*EL PAS DEL MITE AL LOGOS
L’escola de milet: formada per tres autros--> TALES, ANA XIMANDRE, ANA
XIMENES. Per aquesta raó l’origen de la filosofia s’acostuma a caracteritzar amb
l’expressió “el pas del mite al logos”.
*QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? -Una activitat fruit de la nostre ment.
Diferents caràcters:
-Racional: Es basa en argumentacions lògiques i, en menor mesura, en
observacions de l’experiència.
-Sistemàtic: exigeix que totes les afirmacions estiguinralacionades i jerarquitzades,
de manera que l’explicació de qÜestions particulars es basi en la d’aspectes més
generals. En filosofia, els coneixements estan ordenats i, dins del sistema que
formen, no s’admeten incoherències.
-Crític: No admet res sense un examen racional pervi i defensa que cualsevol
coneixement ha de ser revisat i rebutjat, si es troben raons per a fer-ho.
*FILOSOFIA I CIÈNCIADurant molts segles, no hi va haver distinció entre l’activitat filosòfica i la científica,
ja que en tots dos casos:
-Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el
món.
-Comparteixen el mateix objecte d’estudi.

Tanmateix, a partir del segle XVI i del naixement de la ciència moderna, es
produeix un allunyament gradual entre filosofia i ciència.
-Les lleisi les teories científiques es formulen en llenguatge matemàtic i han de ser
comprovables en l’experiència per tal de ser acceptades com a vàlides.
*FILOSOFIA I RELIGIÓ
La ralació entre filosofia i religió ha viscut els seus alts i baixos.
Coincidències: interessos similars, dimensió pràctica.
Divergències: tipus de saber--> filosofia i religió.
*LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA
Metafísica:Etimològicament, significa ‘més enllà (meta) de la física i designa la part
de la filosofia que s’ocupa de l’ésser, és a dir, de les propietats de tot el que és o
existeix, independentment del que sigui.
Lògica: Rep el nom de terma grec logos, ‘raó’, ‘paraula’..., i s’ocupa dels
raonaments expressats lingÜísticament.
Epistemologia: També es coneix com a teoria del coneixement i s’ocupa de
qÜestions comara què és el coneixement, els tipus i les formes de coneixement, la
ciència, els límits del que podem conèixer...
Ètica: Aquesta branca filosòfica té com a objecte els codis morals; així, analitza les
nostres normes morals, la fonamentació d’aquestes normes, la validesa, la
universilitat...
Estètica: És la branca de la filosofia interessada per l’art i la bellesa en general.
*FILOSOFIA ANTIGAPlató--> Idealisme: Considera que l’autèntica realitat es lo de les idees-> el món de
les coses és una aparença.
Aristòtil--> Empirisme: Qualsevol coneixement ha de començar per l’experiència
senorial.
Filosofia helenística--> Context de crisi-> filosofia moral-> com ser feliç enmig de la
inestevilitat?
Epicureisme--> La felicitat sobté a partir del plaer. És absurd tenir por a la mort....