Filosofia

Primera part Primer capítol Un dia d'Abril, a Londres a l'estat d'Oceania, Winston Smith es dirigia cap a sa casa on per les parets dels corredors hi havien cartells del rostre d'un senyor amb un eslogan que hi ficava: la guerra és pau−la llibertat és l'esclavitut−la ignorancia és la força, i un cartell que ficava El gran germà et vigila. A l'entrar a la seua vivenda, estava la telepantalla, uninstrument que vigila tot allò que fas i dius. Este aparell capta tots els teus moviments i sons. En aquest sistema totalitari hi havien quatre ministeris: el ministeri de l'amor (minimor), de l'abundància (minindància), de la pau (minipax) i el ministeri de la veritat (miniver); també van establir una llengua nova (la neollengua). Tot girava al voltant d'una persona i no te'n podies ixir delslímits imposats ja que et podrien condemnar a mort o a vint−i−cinc anys de treball costós. Winston es va ficar en un lloc on la telepantalla no el podia veure i va començar a escriure en un diari encara que no va escriure coses amb trellat. Aquell mateix matí havia sigut el moment de l'odi, que consistia en estar dos minuts escoltant a Goldstein insultar a la població i al sistema. Durant aquest temps,Winston va compartir una mirada de complicitat amb O'Brien. A Winston aquesta situació l'asfixiava i va començar a escriure al diari Avall el Gran Germà consient de que l'anaven a matar per pensar així. Segon capítol Van cridar a la porta i asustat va anar a obrir, era la seua veïna, la senyora Parsons, que volia que li arreglara l'aixeta. Winston va anar i en la telepantalla estaven anunciantque anava a haver una execusió de soldats eurasiàtics. Els xiquets de la senyora Parsons acusaven a Winston de ser un espia d'Euràsia, un gran enemic d'Oceania. Aleshores en la telepantalla anunciaren la victòria de la guerra contra l'Índia. Winston va continuar escribint al diari. Ell escribia amb l'esperança de que algun dia, hi haguera doblepensar, és a dir, la gent es diferenciara per la formade pensar i d'expresar−se i no tindre que opinar tots el mateix. Tercer capítol Winston va somiar en sa mare i en la germana ja mortes fa uns deu anys i ell pensava que va passar per a que ell es salvara. De sobte a la telepantalla va aparèixer una dona que els anava a preparar per a fer activitats gimnàstiques. Winston es va alçar del llit d'un bot i va imitar a la xica encara que ho estavapassant mal degut a la seua úlcera de varius. Hi havien tres grans potències: Oceania, Euràsia i Àsia Oriental. Oceania i Àsia estaven aliades contra Euràsia, que també estan en guerra. A Winston li pareixia que abans no havien estat en guerra amb Euràsia, inclús treballaven conjuntament, però el partit ja s'havia encarregat d'aniquilar ixa idea. Hi havia un eslogan que deia el que controla el passat,controla també el futur; el que controla el present, controla el passat, és a dir, que si es diu que en un temps alguna cosa era d'alguna manera, es seguirà pensant així. El que la gent necessitava era enrecordar−se de com era realment el passat i no creure el que els diuen, açò en neollengua, s'anomena doblepensar. La instructora va dir que ja podien descansar i Winston va tornar a pensar en açòdel doblepensar, pensava que el passat a part de haver sigut modificat, havia sigut destruit ja que havien canviat els llibres de text, premsa,etc. No recordava exactament quan es va imposar aquest partit, el Ingsoc (socialisme anglés).

1

Quart capítol Winston treballava al Ministeri de la Veritat i la seua faena consistia en falsejar la realitat i manipular la opinió pública. Estava en unacabina on hi havia un parlaescriu per a missatges escrits, un tub més gran per als periòdics i un altre tub que anava a parar a un forn on tirava la informació original (el forat de la memòria). En la cabina d'enfront treballava Titllotson, un home molt eficaç en la seua faena que possiblement tinguera el mateix ofici que Winston perquè era un treball prou costós i difícil. Més o menys, tots...