Filosofia

Plató (s. V/IV a. C.) pertany al període clàssic de la Grècia antiga, la qual aleshores era un conglomerat de ciutats estat independents i autogovernades. Alguns dels esdeveniments històrics que van marcar aquesta època, com per exemple les guerres del Peloponés que van acabar amb la victòria d’Esparta, expliquen factors importants de la filosofia de Plató com per exemple la convicció que eranecessari proposar una nova forma de govern per la ciutat d’Atenes.
Plató va elaborar un seguit de teories amb la finalitat d’elaborar una teoria completa de l’estat ideal. Per a ell la realitat es dividia: en el món sensible (el qual el percebem gràcies als sentits) i el món de les idees (el qual el percebem a través de la realitat i el considera més real que el sensible ja que el món de lesidees no està en constant canvi). En el món de les idees no totes tenen la mateixa categoria. També les idees tenen un ordre, un sentit i unes relacions. Per a Plató, aquest ordre és el Bé. El Bé es la idea suprema, que atorga realitat i sentit a la resta del món intel·ligible, i en conseqüència, al món material. Per sota del Bé hi trobem les idees morals (bellesa i justícia). En un nivell inferior hitrobem els conceptes matemàtics i, sota els conceptes matemàtics, les idees d’objectes.
TEORIES DEL CONEIXEMENT SEGONS PLATÓ
Al·legoria de la línia: explica el coneixement i els seus graus. Hi trobem el coneixement sensible (opinió) i el coneixement intel·lectual (ciència). Dins de cadascun d’aquests coneixements hi trobem divisions. En la opinió hi trobem les imatges, que les percebem gràciesa l’eikasia; i les coses, que les percebem gràcies al pistis. Aquests dos subnivells són els que Plató considera més baixos.
Dins de la ciència hi trobem els objectes matemàtics, assolits gràcies a la dianoia; i les idees, obtingudes gràcies a la noesi. Aquests dos subnivells són els que considera més importants.
Mite de la caverna: en aquest cas, Plató agafa la seva teoria del coneixement i latransforma en un conte. En ell, EL Sòcrates explica que hi ha una caverna amb una sèrie d’elements. A l’interior s’hi troben un homes encadenats que només coneixen allò que veuen refractat a la paret. Darrera d’ells hi ha uns altres que representen les idees mitjançant figures que reflecteixen l’ombra que produeixen amb uns titelles. Darrera d’aquests hi ha el foc.
Un d’aquests homesencadenats decideix abandonar la caverna i sortir a l’exterior. Al sortir es tapa els ulls (ho fa perquè el fet de contemplar el món real o allò real li ha fet mal als ulls). Aquest home tornarà a l’interior de la Caverna per intentar convèncer a la resta perquè vagin amb ell a l’exterior però al final l’acabaran matant (homenatge a Sòcrates i aquest fet d’intentar convèncer recorda al viatge que fa fer aSiracusa per intentar convèncer a Dionís).

Plató afirma que és possible sortir de la caverna, que és possible anar més enllà de la imaginació, de la creença, de l’opinió, que és l’únic que ens pot oferir un món material en transformació permanent. La recuperació del coneixement que amaga la nostra ànima no es produeix de forma automàtica sinó que s’hi pot accedir per la via del diàleg. Per aPlató la dialèctica consisteix en anar cap a definicions generals d’idees inferiors i així poder arribar a la Idea Suprema, la Idea de Bé, que és la que jerarquitza a totes les altres. D’aquesta manera pretenia arribar a entendre la Idea de Bé. La dialèctica no es recolza en cap imatge per arribar a aconseguir el seu objectiu i utilitza només la raó per copsar l’essència de les coses, la seva ideao definició. Un cop coneguda aquesta idea, es cerca la connexió amb una altra idea més general que inclogui l’anterior, i així successivament fins a la idea més general i abstracta, la que engloba totes les altres i les fa intel·ligibles.
Plató diu que els humans formem part del món immaterial de les idees i que una part de nosaltres, l’anima, és immaterial. Aquesta ànima preexisteix del cos i...