Filosofia

Descartes
“Sóc una cosa que pensa, açò és, una cosa que dubta, afirma, nega, que sap poc i ignora molt, que desitja, que rebutja i inclús que imagina i sent. Perquè, en efecte,he comprovat que per més que el que sent i el que imagine no tinga potser existència fora de mi, estic segur, no obstant això, de que estos modes de pensar que cride sentiments iimaginacions, existixen en mi mentres són només modes de pensar. Estic segur de ser una cosa que pensa: no sé també, per tant, què fa falta per a estar jo segur de quelcom? En esteprimer coneixement no existix ni més menys que una certa percepció clara i determinada del que afirme; la qual cosa no em bastaria per a assegurar-me de la certesa d’una cosa sipoguera succeir que fóra fals el que percep d’una manera clara i determinada. Per tant, pareix poder-se establir com una regla general que tot el que percep molt clara ideterminadament és verdader.” (DESCARTES, Meditacions metafísiques)
1. Analitza l’estructura del text, indicant clarament les idees principals i secundàries que trobes.

En aquest texttrobem una idea principal o tesi situada en les línies 1 a la 5.En aquesta idea Descartes afirma que es una cosa que pensa, y per tant es una cosa que dubta, afirma, nega….Descartes arribà a aquesta deducció després de realitzar un mètode, aplicant la raó, per a trobar el coneixement clar i completament vertader. Aquest mètode consta d’unes regles, les qualsaplica per a no acceptar cap cosa que no siga clara, i després de realitzar-lo, es dona compte de que no hi a res vertader, i per això decideix dubtar de tot, terminant encontrantel pensament com la primera veritat, ya que si dubta, pensa, i si pensa doncs esisteix.

2. Explica el significat dels conceptes “una cosa que dubta” i “certesa”, en el text.