Filosofía europea después de 1945. guía para estudiantes

PAC 3. PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ D’UN CURS DE FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA PER A BATXILLERAT.

DANIEL MERI NAVAS

DE L’UN AL MOLTS: UN VIATGE PER LA FILOSOFIA DELS ÚLTIMS 60 ANYS.

0. Introducció.

Una de les característiques principals de la filosofia de la segona meitat del S.XX és la crítica a la noció de modernitat hereva de la Il·lustració icom això ha afectat en la construcció de la personalitat.
Per entendre això seguirem les consideracions de Foucault de què s’entén per modernitat, és a dir, una època autoreflexiva, crítica, de pensament antropocèntric i amb una forta il·lusió vers el concepte de progrés.
A partir d’aquesta caracterització farem un viatge per les crítiques que es fan a aquesta definició de modernitat, des del’Escola de Frankfurt fins a la postmodernitat, tots ells descendents de Marx, Nietzsche i Freud.
Per acabar veurem una sèrie de casos pràctics de com ha afectat tot això en diferents espais com la concepció de la dona i de les minories sexuals, la literatura i l’art.

1. IL·LUSTRATS PERÒ CRÍTICS. L’ESCOLA DE FRANKFURT.

L’Escola de Frankfurt serà el nostre primer pas en aquest viatge. Hem decomprendre com la consciència de la barbàrie prèvia a 1945 (nazisme, stalinisme, Shoah) és el motor que serveix a aquests pensadors en la seva crítica a la modernitat. Però també que com el títol indica aquesta crítica no és antimoderna sinó que és l’intent de copsar críticament les mancances d’aquesta modernitat i de proposar nous camins per a la consecució de les il·lusions d’emancipament del’individu que resten inscrites en el pensament il·lustrat.

Tot això es pot veure en els següents tres punts:

a) La necessitat de pensar críticament la ciència i les conseqüències de la seva vinculació amb els interessos econòmics.
b) La transformació de les formes de vida social que produeix la ciència i la submissió dels interessos personals enfront la dinàmica econòmica.
i c) L’anorreament del’ésser humà, el fet que l’home no sigui una finalitat sinó un mitjà pels interessos econòmics.

1.1. HORKHEIMER: AUTORITAT I FAMÍLIA.

“En aquest sentit no és més lliure, solament que aquelles necessitats no s’expressen en els desigs d’un cercle de clients visible i estable, ni en l’encàrrec de treball d’algun senyor” (Max Horkheimer)

La primera crítica vers la modernitat que veurem és la quefa Max Horkheimer a la família i com aquesta ajuda a la conformació de personalitats autoritàries. Seguint això hem de ser capaços de analitzar críticament tot allò que es dóna per natural en àmbits com la família, el treball o la tradició.

Segons Horkheimer existeix una contradicció entre la convicció positiva del potencial humà en el pensament modern i com es realitza aquest potencial.Estaments com la tradició, la cultura i la família juntament amb les condicions socioeconòmiques fan impossible la veritable aparició de l’home com a individu independent tot i les apariències.

1.2. HORKHEIMER I ADORNO: ELS LÍMITS DE LA IL·LUSTRACIÓ.

“ El que ens vam proposar era, ni més ni menys, comprendre per què la humanitat, en lloc d’entrar en un estat veritablement humà, desembocà en un nougènere de barbàrie” (Max Horkheimer i Theodor W. Adorno, pròleg a la Dialèctica de la Il·lustració. Fragments filosòfics, 1944).

En aquest segon capítol hem de ser capaços de copsar com l’absolutització de la raó porta a la barbàrie.

Per a Horkheimer i Adorno és ben cert que raó i civilització alliberen del mite, de la dependència de la natura i de la barbàrie, i que això és un dels gransèxits de la modernitat, però no s’ha d’oblidar que la seva absolutització desemboca també en mite, dominació del poder sobre la raó i barbàrie tecnificada.

1.3. ADORNO: LA SOCIETAT DE CONSUM I LA DISSOLUCIÓ DEL SUBJECTE.

“...la relació de vida i producció, relació que realment rebaixa aquella a la categoria de fenomen efímer d’aquesta, és decididament absurda. Mitjans i fins es...