Fonts literàries noucentisme

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 2 (328 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 8 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Fonts literàries.
La literatura noucentista és poesia. No hi ha teatre i la prosa és gairebé sempre narrativa breu, sovint prosa poètica o en forma de poema en prosa. L’absència de la novel·las’explica per diversos factors:
a) El rebuig de la tradició narrativa realista i naturalista i de la novel·la modernista.
b) L’art arbitrari , amb la seva voluntat de perfecció , aboca al poema o a laprosa lírica.
c) La voluntat de mostrar una Catalunya ideal a la literatura barra el pas a la novel·la , que té una relació més estreta amb la realitat.
d) La preocupació per la llengua i la reformalingüística: la poesia permet un treball més intens sobre la llengua literària.

Eugeni d’Ors trobava la novel·la poc espiritual: “La prosa no és més que carn, la poesia és marbre”.
Per a Carner, “lapoesia és l’obra més perfecta del món”.
L’art arbitrari és un art estilitzat, mesurat, objectiu i artificiós, i així és també la poesia noucentista, oposada per definició a l’estètica de la “paraulaviva” de Maragall i a qualsevol manifestació de Romanticisme.

·Referents de la poesia noucentista:
-Poetes vinculats al Modernisme (Jeroni Zanné i Gabriel Alomar)
-Els poetes francesos,relacionats amb el Simbolisme i el Parnassianisme.
-L’anomenada Escola Mallorquina (cal destacar Costa i Llobera)
La poesia noucentista té una de les seves fites més importants en la creació d’una llengualiterària d’alt nivell: amb Josep Carner i Guerau de Liost la lírica catalana se situa a l’altura de la contemporaneïtat europea.
·Trets que caracteritzen la seva poesia:
-La recerca de la perfeccióformal.
-El rigor mètric.
-La valoració de la retòrica.
-La profusió d’imatges i metàfores sensorials.
-La temàtica externa al poeta , la temàtica urbana , la natura civilitzada i idíl·lica i laestilització de la realitat.
-La preocupació per la llengua.
-Dos tons hi predominen : un d’elegíac , melangiós , i la ironia que té una funció civil i moralitzadora.
-L’afany de construir la...
tracking img