fonts i documentacions
Páginas: 4 (884 palabras)
Publicado: 28 de diciembre de 2014
Documentació i fonts hebraiques.
http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5641/43654.pdf?sequence=1
La documentació hebraica més accessible i coneguda no arriba als dos-cents documentspublicats la major part d’ells. També hi ha una important quantitat de diàlegs rabínics, editats, amb criteris més utilitaris que científics.
En primer lloc trobem els epígrafs (inscripcions en pedra ometall) estudiats i editats per l’historiador i traductor español José Maria Millás Villacrosa, sumen un centenar llarg de làpides o fragments de làpides, generalment funeràries, i alguns objectesmetàl·lics.
La distribució d'epígrafs hebraics catalans seguint Millás ens donaria les següents xifres: Barcelona 63; Girona 26; Castelló d’Empúries 5; Besalú 1; Vilanant 1; Olot 1; Tarragona 3; Tortosa3; Falset 2; Agramunt 2.
Molt interessants són els epígrafs hebraics de Barcelona i Girona: el primer pertany a l’almoina de rabí Samuel ha-Sardí actualment situat al carrer Marlet de Barcelona iel segon (en estat fragmentari) és la làpida que devia estar a la part superior de la sinagoga del call de jueus de Girona.
En segon lloc, pel que fa als altres documents, redactats en pergamí opaper, en tenim un important conjunt estudiat i editat per José Maria Millás Villacrosa.
Els documents hebraics amb més importància per a la història dels jueus catalans són:
(1) les referenciesa les aljames de Barcelona i Girona del viatger navarrès Benjamí de Tudela
(2) la crònica o relació hebraica de la Disputa de Barcelona
(3) els anomenats acords de arc el ona
(4) els acords quefixen les normes legals de l'adjudicació i recaptació dels deutes de l'aljama de Castelló d'Empúries
(5) la crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa
(6) les ordinacions del clavari de l'aljama dejueus de Cervera.
L'original hebraic del tercer document es troba a la Biblioteca Bodleiana d'Oxford.
Aquest document, qualificat per alguns autors (d’ordinacions o d’estatuts) tracta de l'acta...
http://dugidoc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5641/43654.pdf?sequence=1
La documentació hebraica més accessible i coneguda no arriba als dos-cents documentspublicats la major part d’ells. També hi ha una important quantitat de diàlegs rabínics, editats, amb criteris més utilitaris que científics.
En primer lloc trobem els epígrafs (inscripcions en pedra ometall) estudiats i editats per l’historiador i traductor español José Maria Millás Villacrosa, sumen un centenar llarg de làpides o fragments de làpides, generalment funeràries, i alguns objectesmetàl·lics.
La distribució d'epígrafs hebraics catalans seguint Millás ens donaria les següents xifres: Barcelona 63; Girona 26; Castelló d’Empúries 5; Besalú 1; Vilanant 1; Olot 1; Tarragona 3; Tortosa3; Falset 2; Agramunt 2.
Molt interessants són els epígrafs hebraics de Barcelona i Girona: el primer pertany a l’almoina de rabí Samuel ha-Sardí actualment situat al carrer Marlet de Barcelona iel segon (en estat fragmentari) és la làpida que devia estar a la part superior de la sinagoga del call de jueus de Girona.
En segon lloc, pel que fa als altres documents, redactats en pergamí opaper, en tenim un important conjunt estudiat i editat per José Maria Millás Villacrosa.
Els documents hebraics amb més importància per a la història dels jueus catalans són:
(1) les referenciesa les aljames de Barcelona i Girona del viatger navarrès Benjamí de Tudela
(2) la crònica o relació hebraica de la Disputa de Barcelona
(3) els anomenats acords de arc el ona
(4) els acords quefixen les normes legals de l'adjudicació i recaptació dels deutes de l'aljama de Castelló d'Empúries
(5) la crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa
(6) les ordinacions del clavari de l'aljama dejueus de Cervera.
L'original hebraic del tercer document es troba a la Biblioteca Bodleiana d'Oxford.
Aquest document, qualificat per alguns autors (d’ordinacions o d’estatuts) tracta de l'acta...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.