Franquisme

Franco, Caudillo d'Espanya 
La mort accidental a Lisboa del  general Sanjurjo  al 1936  i el fet que el fracàs de 
la  insurrecció fos  l'inici  d'una guerra, van plantejar el problema del lideratge en la 
direcció  militar i en el govern del territoro controlat pels insurrectes. El 24 de juliol 
es  va  crear  a  Burgos  la  Junta  de  Defensa  Nacional,  integrada  per  militars  i presidida  pel  general  Miguel  Cabanellas.  La  junta  s'ecarregava  de  governar  el 
territori  ocupat  i  va  prohibir  l'activitat  de  tots  els partits  polítics,  va  suspendre  la 
Constitució i va paralitzar la reforma agrària.  
Els  primers  mesos  de  la  guerra  el  general  Francisco  Franco  va  anar  guanyant 
partidaris i  va  consolidar  el seu  lideratge dins  l'exèrcit.  L'1 d'octubre  del 1936 es 
va publicar  el  decret que el  nomenava cap  de  l'Estat i generalíssim dels exèrcits 
espanyols.  La  Junta  va  ser  substituït  per  una  Junta  Técnica.  L'abril  del  1937 
Franco  va  donar  a  conèixer  el  Decret d'unificació, que  unia falangistes  i carlins, 
Falange  Española Tradicionalista y de  las  JONS que  va  adoptar  l'uniforme  amb 
la  camisa  blava de  Falange,  la  boina  vermella  dels carlins  i la  salutació  feixista 
amb el braç enlaire.  
El  procés  d'institucionalització  del   nou  Estat  franquista  va culminar  el gener del 
1938 amb la  desaparició  de la Junta técnica i la formació del primer govern de la 
zona nacional. El nou estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social 
basat  en  el  conservadorisme  i en  la  preeminència  del  catoliscisme,  es  va 
suprimir la llibertat religiosa i la de premsa. 
El  mes  de  març  del  1938  es  va  aprovar  la  primera  de  les  lleis  fonamentals, el 
Fuero del Trabajo i es va donar un tracte privilegiat a l'Església Catòlica.  
Una repressió sistemàtica 
La  construcció  de   l'Estat  franquista  va  anar  acompanyada  d'una  violència 
extrema  que va  comptar  l'eliminació  dels  vençuts  en  els  territoris  ocupats  
militarment per les forces rebels.   
Moltes  persones  rellevants  van  ser  assassinades  pel  que  significaven  com  a 
símbols  de la  República.  El  govern  de Franco va fer executar tots els polítics del 
bàndol  republicà  que  van  caure  a  les  saves  mans  i  els  militars  contraris  a  la 
insurrecció.  La  repressió  va   tenir  sempre  un  caràcter  sistemàtic,  planificat,  i  va  ser  duta  a 
terme per  l'exèrcit,  per  militants  de la  Falange  i per les autoritat polítiques  contra 

qualsevol sospitós  de  simpatitzar  amb les  esquerres. La intenció era imposar un 
clima de terror.  
El catalans de Burgos 
La guerra  fou  també una  guerra civil  catalana,  amb  catalans  a tots dos bàndols. 
Es  calcula  que  entre 50000  i 60000  catalans van poder  fugira  la  zona nacional, 
una  tercera  part  dels  quals  es  va  afiliar  a  les  milícies  falangistes.  Francesc 
Cambó es  va  quedar  a  l'estranger des d'on va aportar diners a la causa nacional 
i va muntar, a París, un important servei de propaganda franquista. 
8.1. NATURALESA I SUPORTS DEL RÈGIM DE FRANCO  Francisco  Franco  Bahamonte  (1892­75):  va  progressar  ràpidament  a  l’exercit, 
amb  33 anys ja  era  general.  Després de  la  victòria del  Front  Popular  al 1936  va 
ser  destituït  a  Canàries  on  conspirarà  preparant  el  cop  militar.  Era  un  militar 
africanista,  és  a  dir,  va  fer  carrera  a  partir  de  les  guerres  colonials  a  l'Àfrica. 
Pertanyia  al  pensament catòlic,  nacionalista   espanyol  i  antidemocràtic. 
Característiques polítiques del franquisme  
­  Es  basava  en  el  model  feixista  italià  i  alemany  i,  per  tant,  defensava  una 
dictadura totalitària.  
­  Era  una dictadura  personalista (cadilisme): Franco concentrava tots els poders 
en  la  seva  persona (cap  d'estat i  president  del  govern, Generalíssim  de tots els ...