georg quim monzo

Quim Monzó: "Gregor", dios Vuitanta-sis cantes, Quadems Crema,
Barcelona, 1999, pp. 519-526.

,
;

GREGOR

,

i

i

Quan, un matÍ, l'escarabat va sortir de l'estat nim­
fal va trobar-se transformat en un noi fati. Jeia da­
munt l'esquena sorprenentment tova i desprotegida
i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa, pal·li­
da i inflada. El nombre d'extremitats s'haviaredu'it
de manera drastica i les poques que sentia (quatre,
en comptaria més tard) eren dolorosament camo­
ses, i tan gruixudes i pesades que bellugar-Ies li re­
sultava impossible.
¿Que li havia passat? Ara l'habitació li semblava
petitÍssima, i menys intensa l'olor de florit que hi
trobava abans. A la paret hi havia suports per pen­
jar-hi l'escombra i el pal de fregar. En un racó, duesgalledes. Contra una altra paret, una prestatgeria
amb bosses, caixes, pots, una aspiradora i, repenja­
da, la post de planxar. Que petites li semblaven ara
totes aqueIles coses que, abans, gairebé no podia
abastar en la totalitat. Va moure el cap. Va intentar
girar-se a la dreta, pero aquell cos gegantÍ pesava
massa i no se'n sorria. Ho va intentar un segon cop;
i un altre. A la fi va haverde reposar, esgotat.
Va tornar a obrir els ulls amb frisan~a. ¿I la seva
família? Va girar el cap a l'esquerra i els va veure, a
una distancia inconcreta, immobils, observant-Io
astorats i amb por. Li sabia greu que sentissin por;

\

si hagués pogut els hauria demanat disculpes per
aquell trasbals pel qual els feia passar. Cada nou in­
tent de moure's per anar cap a ells resuItavagrotesco
Intentar arrossegar-se d'esquena li era especialment
difícil. L'instint li deia que potser si es girava fins a
quedar de bocaterrosa els moviments li resuItarien
més facils, tot i que amb només quatre extremitats (i
tan poc agils) no sabia com s'ho faria per despla~ar­
se. Per fortuna, no sentía fressa que l'induís a pen­
sar que hi havia humans a la casa. L'habitació tenia
una porta iuna finestra. Sentia com repicaven les
gotes de pluja contra l' ampit de zinc de la finestra.
Va dubtar si anar primer cap a la porta o cap a la fi­
nestra i va decidir finalment anar cap a la finestra
perque des d' alla veuria on era exactament, encara
que no sabia del cert de que li havia de servir veure
on era exactament. Amb tota la for~a de que era ca­
pa~, va fer un intent degirar-se. De for~a en tenia,
pero era evident que no sabia com dominar-la i que
cada un deIs seus moviments era desmanegat i in­
connex, sense relació amb eIs aItres. Quan apren­
gués a fer servir les extremitats, les coses millorarien
tan notablement que podria anar-se'n amb els seus.
De cop es va adonar que pensava, i aquella eviden­
cia va fer que s'interrogués si abans també pensava.
Ellhauria dit que sí, pero comparat amb aquell seu
pensament d'ara, l'anterior era moIt feble.
MoIts intents més tard va aconseguir fer passar el
bra~ dret per damunt del tronc; així, va decantar el
pes a l'esquerra i, amb un esfor~ final, va girar el cos,

que va caure pesadament de bocaterrosa. La seva
f-amília va cuitar a apartar-se; es van quedar aturats
a una certa distancia, p~X.Jtor que sifeia un aItre mo­
viment brusc els aixafés. Va sentir pena per ells, va
dipositar la gaIta esquerra aterra i va quedar immo­
bil. Els familiars se li van acosta¡ a miHímetres dels
ulls. En veia les antenes movent-se, les mandíbules
tancades en un rictus de desconcert. Va tenir por de
perdre'ls. ¿I si el rebutjaven? Com si hagués sentit
que pensava, amb les antenes sa mare lí va acariciarles pestanyes. És cIar, va pensar ell, de mi és el que
deu trobar-hi més semblant. Commogut (una llagri­
ma li va lliscar gaIta avall fins a formar un bassal al
voItant de les potes de sa germana), va voler res­
pondre a la carícia, va intentar moure el bra~ dret, el
va al~ar i, incapa~ de controlar-lo un cop al~at, el va
deixar caure pesadament, cosa que va provocar la
desbandada dels...