Gracia



La Revolta de les Quintes

Vila de Gràcia




















05/01/2013
Geografia Social i Cultural


Introducció: Història de la Vila de Gràcia

Els inicis de la Vila de Gràcia es situen el 17 de gener de 1626, quan els Carmelites Descalços s’estableixen al convent de Nostra Senyora de Gràcia, rebent ara el nom d’Els Josepets. Tot i que dos segles abans, alsegle XIV, els franciscans ja estaven establerts al convent de Jesús i al segle XVI es va construir el Monestir de Montcalvari, dels Caputxins Vells.
Al voltant del convent van sorgir una sèrie de masies i, a començaments del segle XVIII, hi havia a la vila onze propietaris amb les seves respectives famílies, dedicant-se bàsicament al món agrari. Poques dècades després l’economia de la vila vacomençar a diversificar-se apareixent els primeres artesans i menestrals. Durant aquest segle, Gràcia, es consolida entre zona rural i zona d’estiueig dels burgesos barcelonins, construint-se una gran quantitat de torres i segones residències de famílies adinerades.
A finals del segle XVIII i principis del XIX la zona era poc poblada i, el que avui coneixem com Gràcia, estava concentrada en tres nuclisque havien crescut al voltant dels convents.
Després de dos intents infructuosos d’aconseguir la independència, el 6 de juliol de 1850 rep el títol de Vila prenent la possessió de l’alcaldia en Josep Pons i Tarrecli. Independència que durà fins l’annexió a Barcelona el 1897. Tot i això el territori es coneixia ja com a Gràcia, tot i no ser oficial, molt abans. Prova d’això ho trobem en undocument del 1767, en el qual ja es tracta aquesta zona amb el nom de Gràcia.
Al segle XIX la gran majoria d’habitants de Gràcia anaven a treballar a Barcelona, però va ser durant aquest segle quan es van establir algunes indústries a la vila. Les cotoneres i els telers van ser els més importants convertint a Gràcia en un dels centres de producció tèxtil de l’època.
Gràcies a aquestes indústries laVila de Gràcia va créixer de forma molt important, convertint-se en poc temps en el principal nucli urbà de la rodalia de Barcelona.


Abril de 1870: La Revolta de les Quintes

Els fets:
A principis del mes d’abril de 1870 el Govern Civil de Barcelona, seguint les ordres del Govern Espanyol i el General Prim, va ordenar el sorteig d’una nova lleva entre els joves per a incorporar-los al’exèrcit el diumenge dia 3, per tal d’incrementar els homes a les guerres contra els sublevats de Cuba i Puerto Rico. Tot i que s’havia compromès a no cridar-ne cap més.
Aquest sorteig implicava a 175 nois de la Vila de Gràcia, dels qual en serien escollits 46 per marxar amb l’exèrcit a la guerra. Aquest fet implicava que moltes famílies es quedarien sense els seus fills i principal mà d’obra iingressos, i que, segurament, no tornarien mai més o ho farien ferits o esguerrats.

Diumenge 3:
Tot i l’obligatorietat de la convocatòria, aquell diumenge 3 d’abril no hi va haver sorteig a Gràcia degut a la negativa de la pràctica totalitat dels habitants de la vila, inclosa la seva alcaldia.

Dilluns 4:
L’endemà la vila s’aixeca amb un nombrós grup de dones que es manifesten contra aquesta novalleva que contradeia la promesa de no cridar més joves a files i que amenaça en deixar-les sense els seus fills i marits. Concentrades davant l’Ajuntament de la Vila, unes 300 dones, decideixen assaltar-lo per aconseguir els papers dels homes del poble, els treuen a la plaça els bombos i les llistes del sorteig, però també els censos de població juntament amb els mobles i allí els cremen amb laintenció de que si desapareixien les bases de població seria impossible cridar-los a files.

També és aquest dilluns quan una de les dones s’apodera del campanar i comença a tocar a sometent, un toc que convoca a tots els homes entre 16 i 60 anys en defensa del poble enfront d’un fet delictiu. Aquest toc no cessà fins el dissabte al matí amb la caiguda de Gràcia.


La convocatòria de...